X
Amb la col·laboració de l’Associació en Defensa dels Animals de Llavaneres (Adall), l’Ajuntament tira endavant un pla per poder-les gestionar adequadament. És l’única manera de posar fi a les molèsties que ocasionen: baralles, miols propis de les èpoques de zel, orins...
Com es poden tenir sota control?
Primer de tot cal caçar-los i identificar-los, una tasca que fa Adall des del 2010. El president de l’associació, Ramon Moragas, explica que quan va començar hi havia prop de 300 gats i que la població s’ha anat reduint poc a poc perquè n’hi havia molts de malalts. Un cop agafats se’ls esterilitza i se’ls torna a deixar a anar. El mètode CER (captura, esterilització i retorn) és el que ha triat l’Ajuntament per controlar la natalitat dels gats lliures perquè és una pràctica ètica i efectiva, tal com s’ha comprovat a molts països del món. A més a més, permet combatre les malalties que puguin patir.
L’associació Adall es cuida també d’alimentar-los de manera regular gràcies a una quinzena de menjadores instal·lades en diferents punts de Llavaneres, com ara Can Amat, el cementiri, la Marinada, Can Pi, el camí de Can Cabot de Munt... “D’aquesta manera no molesten”, afirma Moragas, perquè sovint els gats de carrer s’alimenten de les restes de menjar que troben remenant pels contenidors.
Massa abandonaments
La majoria són gats de carrer que han nascut i crescut lliures als voltants de les zones urbanes però també n’hi ha molts que han estat abandonats. Després de l’estiu, l’Adall ha detectat un augment de gats als carrers de Llavaneres, fins i tot, cadells petits i femelles embarassades. “Si no els trobem nosaltres, aquests animals estan predestinats a morir”, diu Moragas. Afortunadament cada vegada la gent es consciencia més de la importància que els gats també portin xip i és molt més difícil que els abandonin, afegeix. De fet, quan algú adopta un gat petit ja s’ha de fer responsable del cost de posar el xip, dues vacunes i l’esterilització, que se sol fer als 6 mesos de vida.
