Botó que mostra/amaga menú lateral
Versió per imprimir
Documents
Església antiga i ermita de la Llorita

Aquesta ruta permet acostar-nos fins a l'església antiga (actual església del cementiri) i, des d'aquí, tenim dues possibilitats: tornar al centre urbà per la riera de la Vall o bé pujar fins a la carena de la serralada Litoral, al nord del terme, al límit amb Dosrius.

L'església antiga

Fou el temple parroquial de la nostra població fins al 1836. Edificada dalt del turó i sobre el temple primitiu, és d'origen gòtic tardà, i té una portalada bonica i un campanar de planta quadrada. És d'una sola nau i presenta una austera façana de pedra. Fou construïda pel prestigiós mestre de cases Pere Blai (pare), que va treballar, entre altres obres, a la fortificació de Barcelona i a l'església de Sant Just i Sant Pastor. L'església fou acabada i beneïda el 1574. El retaule va passar a l'actual temple parroquial. És envoltada pel fossar del poble i es conserva en bon estat.

A partir d'aquest punt, com hem dit abans, tenim dues opcions. La primera és baixar cap al centre urbà per la riera de la Vall. En aquest veral podem veure la cova hallstàtica de la Pedra del Llop, i també bells exemples de masies, com can Catà de la Vall, un edifici del segle XVII amb capella i una petita garita de guaita, al costat la masoveria també de la mateixa època. Ben a prop hi trobem can Nadal, del segle XVII, avui convertida en restaurant, i can Bacardí, una masia del segle XVIII. Una mica més avall podem destacar can Tries, iniciada al segle XVI i també amb una garita de guaita; és un edifici del segle XVIII amb elements anteriors. Just a tocar del centre urbà, o pràcticament a dins, hi trobem can Morera de la Vall, ca n'Amat i can Morera dels Tarongers, avui convertida en restaurant, totes del segle XVII.

L'ermita de la Mare de Déu de Llorita

La segona opció, per als més valents, és pujar fins al turó de Llorita (387 m) on hi ha les ruïnes de l'ermita de Llorita. Aquesta opció permet gaudir de vistes fins al mar i d'un paisatge excepcional a mesura que anem pujant. Un cop a la carena de la serralada Litoral, des de determinats punts i en dies clars, es poden veure el massís del Montseny, per un cantó, i les muntanyes de Montserrat, cap a ponent. Ens acostem a l'ermita pel Camí Ral, un camí que ressegueix el traçat d'una via romana interior que ve del turó del Montalt (594 m) i que va cap a Parpers per endinsar-se cap al Vallès.

L'ermita de la Mare de Déu de Llorita la tenim documentada des del segle XVI. Era un edifici gran i espaiós, d'uns 14,5 metres de llarg per 6 m d'ample, amb un recinte destinat a sagristia, a l'esquerra, i habitacions per als ermitans a la dreta. L'ermita era administrada per l'Ajuntament de Llavaneres, tot i que era dins de la propietat de la masia de can Lloreda. El dilluns de Pasqua Florida s'hi celebrava un aplec i s'hi feien altres celebracions al llarg de l'any.

El barri marítim - La riera - Nucli urbà: Ca l'Alfaro i l'Església parroquial - L'empremta modernista - Molí d'en Cabot - Rocs d'en Magí - Vistes panoràmiques - La Ruta de les 3 Viles

Punts d'interès

Diputació de Barcelona
^