Figures 4ª mostra Pessebre E scultures de p etit format Domènec T alarn ( 1812-1902) Figures de Pessebre Escultures de petit format Domènec T alarn ( 1812-1902) 3 Del 29 de novembre de 2013 al 19 de gener de 2014 Servents a camell 43 x 57 x 25 Associació de Pessebristes de Barcelona Organització: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres Edició del catàleg: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres Disseny gràfic i maquetació: beAtypical marketing i comunicació gràfica Fotografies: Arxiu Fotogràfic del Museu Etnològic de Barcelona, Josué Consuegra, Cristina Martí, Ferran Manau i Mireia Fotografia. Impressió: Gràfiques Llavaneres Dipòsit legal: B-26213-2013 4 C an Caralt mostrarà aquest Nadal les exquisides figures de pessebre del mestre Domènec Talarn i Ribot (Barcelona 1812-1902), escultor, paisatgista i pessebrista català de reconegut prestigi. Tot i dedicar-se durant tota la seva vida a l'escultura, a nivell popular, Talarn va ser molt conegut com a pessebrista, tant per la seva faceta de figuraire com pel muntatge de pessebres de grans dimensions. Uns pessebres en què els personatges ja no vestien com els camperols catalans de l'època, sinó que, passats pel filtre de la concepció historicista, lluïen una vestimenta hebraica, pròpia de la Palestina de l'època. Us convidem a descobrir-ho del 29 de novembre al 19 de gener al Museu-Arxiu de Llavaneres. Amb aquesta exposició, el nostre Museu manté la tradició biennal de donar a conèixer l'art del pessebrisme a Catalunya. La iniciativa va arrencar l'any 2007, amb una primera mostra de pessebres d'autors catalans des del segle XVIII fins a l'actualitat. L'any 2009, el Museu ens va presentar una selecció de treballs d'artesans en actiu a Catalunya. La darrera exposició, del 2011, es va centrar en la figura de Lluís Carratalà i Vila (1895-1991) figurista 5 i escultor català molt conegut per les seves figures de pessebre tradicionals que recreen el món rural català dels segles XVIII i XIX. En aquestes dates al voltant de Santa Caterina en què el calendari ens recorda que cal muntar el pessebres a les nostres llars, us presentem aquesta entranyable exposició, que s'ha fet possible gràcies a la tasca del nostre Museu- Arxiu. En nom del consistori llavanerenc, el més sincer agraïment també al Museu Etnològic de Barcelona i a l'Associació de Pessebristes de Barcelona, per la cessió d'algunes de les obres d'art que podrem admirar a Can Caralt aquests dies nadalencs. Mantenint vives les nostres tradicions, fem país. Bernat Graupera i Fàbregas Domènec T i Ribot alarn 6 A partir del segle XVIII, a les esglésies i als escultòrica continuï aplicant criteris post-barrocs i de pintar el quadre La Batalla de Tetuán. La llista convents, es comencen a manifestar re- neoclàssics, sense acabar-se de definir. Les seves fi- d'alumnes és llarga i de ben segur incomplerta, però presentacions de la Nativitat que, en poc gures de pessebre són de formes barroques; l'artista no ens estalviarem de citar a Enric Serra i Auqué temps, surten d'aquest entorn eclesiàstic es complau en una arqueologia totalment inventa- (1859-1918), autor de les Llacunes Pontines, o l'es- per convertir-se en una pràctica popular. A partir da, que no pas de la deducció històrica. La inventiva cultor Agustí Querol i Subirats (1860-1909). d'aquesta època emergeixen autèntics artistes que, caracteritza la seva obra, tant la de pessebrista com amb el seu art de fer i modelar escultures de petit la d'escultor, i en donen fe els nombrosos encàrrecs Una activitat que li va valer un gran prestigi, va format, entren a les llars catalanes en forma de pes- d'estàtues i imatges que li feren parròquies i con- ser la d'imatger. Rara era la parròquia de Barcelo- sebre. El segle XIX va ser el segle de grans artistes vents, gràcies als quals va poder mantenir la família. na i d'altres capitals comarcals catalanes, que no figuraires que recollien el mestratge iniciat el segle tingués imatges dels seus sants patronals de grans anterior i que ja no s'aturaria fins a l'actualitat. Per Deien, i així ho confirmava el seu nét Lluís Torres i dimensions, com la de sant Pancraç a Santa Maria endinsant-nos en el coneixement de l'artista, repro- Talarn l'any 1950, que el seu primer valor de la seva del Mar, o tot l'apostolat que vestia ambdós laterals duïm una part del que va escriure sobre Domènec vida era la família; el segon, l'escultura, barrejada de l'església de Betlem; a la Galeria Vaticana hi fi- Talarn, Josep Mª Garrut i Romà, historiador i aca- amb les figures de pessebre, que, al capdavall, tam- gura un sant Miquel, per la intercessió del monjo dèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts bé són escultura; i, tercer, l'ensenyament dels seus de Montserrat, Anselm M. Albareda, prefecte de la de Sant Jordi, i publicat en el llibre Els pessebres del coneixements escultòrics als artistes joves, entre els biblioteca vaticana en aquella època. En una capella Monestir: quals i en lloc destacat Marià Fortuny i Marsal, Joan del claustre de la catedral de Barcelona hi podem "Si Amadeu representa el segle XVIII i Campeny el Roig i Solé i Enric Serra. Diuen que era de tempe- admirar un magnífic quadre escultòric del calvari, rellançament de l'escultura i la definició del neoclas- rament alegre i home de molt bon humor, molt ca- esculpit vers el 1890. sicisme, Domènec Talarn i Ribot (Barcelona 1812- solà, que no era lluitador en la vida i es concentrava 1902), escultor, paisatgista i pessebrista, nascut al en l'escultura. Popularment, però, Talarn era conegut com a pes- 7 cor del Raval barceloní i mort al carrer del Carme, sebrista, no només en el vesant de figuraire, si no és una figura eminentment representativa del XIX, Va viure noranta anys, la major part dels quals dedi- també en el muntatge de pessebres de grans dimen- un segle en què neix una tendència historicista, de cats intensament a l'escultura. Era un gran coneixe- sions, com el del soterrani de la plaça de Catalunya, descobriment del passat, d'interès per l'arqueologia. dor del seu ofici i estava dotat de molta fantasia, una al Saló del Tinell i a la capella de Santa Àgata de Bar- fantasia que, per exemple, aplicà a les caravanes dels celona. Es comentava, que Domènec Talarn havia En aquest sentit, si parlem de pessebres, en l'època Reis d'Orient, que, totes soles, ja són prou per acre- introduït la vestimenta oriental en les seves figures de Ramon Amadeu ningú no discutia si els pastors ditar l'artista. Malauradament, moltes de les seves i en els seus pessebres, després d'haver-se represen- i els personatges del pessebre anaven vestits amb obres d'imatgeria, de gran escultor, van desaparèi- tat l'òpera Aida al Liceu barceloní; però el què si és propietat històrica, però al segle XIX fins i tot aquell xer durant els embats revolucionaris de Barcelona i cert és que, amb Talarn, els pessebres canvien de pare que comprava al seu fill les figuretes del pesse- altres localitats els anys 1835, 1909 i, sobretot, 1936." tenir una indumentària popular catalana, a una ves- bre sabia prou bé que en temps de Jesús la gent no timenta hebraica. anava vestida com els camperols del moment, sinó Un dels aspectes interessant en la vida de Talarn que els costums i la indumentària eren diferents. I va ser el mecenatge amb els artistes novells que in- Ferran Manau i Graupera un ciutadà que mai no s'havia preocupat per la his- tentaven obrir-se pas en el dif ícil món de l'art. Joan tòria es convertia en arqueòleg i descobria que la Roig i Soler (1852-1909), autor de l'escultura Dama gent de Palestina anaven vestits i es comportaven del paraigua, al parc de la Ciutadella de Barcelona, d'una manera diferent a la seva. de jovenet i abans de realitzar-la, va presentar els dibuixos a Talarn per demanar-li consell; també Aquesta concepció historicista, Domènec Talarn l'esmentat Marià Fortuny i Marsal (1838-1874) va l'aplica a les figures de pessebre, tot i que en l'obra ser esperonat a viatjar al Marroc l'any 1854, abans Restaurar pessebres pels grans i que es feien anar les peces amunt i avall. Si no s'aguantava es fixava amb plastilina, si queia, el traçut de la casa l'enganxava, i si s'esmicolava, a les escombraries i avall, que ja en comprarem un altre a la fira de l'arbre,... Aquesta vivència s'ha repetit a cada casa, ara, ahir i fa molts anys. I n'hi havia de figuretes d'acord amb l'economia de cada família. Podíem trobar des de les populars, fetes a motlle, petites, senzilles, "naïf ", pintades de colors vius, fins a les dels grans artistes,, destinades a pessebres de "senyors". I és que la figura de pessebre de tota la vida, sigui popular o "de palillo" s'ha tractat com objecte utilitari des dels inicis, com ho han estat les palmes i els palmons, que tots els anys es renoven o les fogueres de Sant Joan. Però el gust per aquests objectes tan casolans han arribat a calar fort en molts col.leccionistes i el seu desig de conservar-les, no ja com un objecte d'ús sinó com una expressió de 8 cultura i d'art, pel que ha fet canviar-li's el rol. L'argila ha estat un material recurrent en l'elaboració de figures de pessebre. El procediment es repeteix gairebé en tots els pessebristes: motlles d'escaiola, retocs "a palillo", o modelatge directe, cuita de les peces en forn de ceràmica i decoració de les figures "en fred" amb pintures a l'oli o esmalts acrílics més endavant. Resultat: producció seriada de molts models repetitius i de gran vistositat cromàtica. C Però aquesta matèria primera és a la vegada el om les orenetes a l'estiu, les figures de present en tot el món cristià, en les associacions seu "taló d'Aquíles" que les fa extremadament pessebre arriben totes en bloc amb de pessebristes, exposicions, fires de Santa Llúcia vulnerables. I és que la terracota és potencialment l'arribada de l'hivern. I potser, de totes les i artesans, potser en altres vessants hi hauríem eterna i inalterable però fràgil en extrem. La simple peces del Museu Etnològic de Barcelona de posar un punt vermell d'atenció. I és que quan manipulació pot provocar trencament de les parts són les que prenen protagonisme any rere any. I és s'apropa Nadal als restauradors se'ns gira feina. més dèbils, mans, cames, potes, orelles, caps,... que la tradició és viva i activa. Recordo que de petits, com a moltes cases, la Des de la perspectiva del restaurador, la figura de Però si bé des de la perspectiva etnològica, podem figureta de pessebre era una joguina més, com ara pessebre se l'ha de tractar amb el mateix respecte respirar tranquils en el sentit que una tradició ho són les de plàstic. Quan es muntava el pessebre que qualsevol objecte testimoni històric de l'activitat com aquesta, tan de casa, segueix endavant i ben era com un gran joc dels "clicks" autoritzat i beneït cultural d'un poble, ja que ens aporta informació valuosa. Cal, doncs, aplicar els mateixos criteris: "acabat". La informació que pugi donar no ha peça és ocultar o desvirtuar informació. Abans és Estabilitat, Llegibilitat i Reversibilitat. d'estar "disfressada" amb "postissos" que poguessin millor retocar només la part perduda o deixar-la tal desvirtuar-la. Sempre hi ha el recurs de fer-li una com es troba. Aquests fragments trencats convé reintegrar-l