© Diego Guirao, VEGAP, Barcelona, 2023 Sortida 105 ESTRANYS HABITATGES Diego Guirao Museu Arxiu - Can Caralt - Carretera de Sant Vicenç, 14 08392 Sant Andreu de Llavaneres - t. 937 929 282 museuarxiu@ajllavaneres.cat www.museullavaneres.cat Del 27 d'abril al 28 de maig de 2023 Horaris: de dimecres a divendres de 17 a 20 h Inauguració el 27 d'abril a les 19.30 hores dissabtes d'11 a 14 h i de 17 a 20 h - diumenges i festius d'11 a 14 h ESTRANYS HABITATGES Fa ja trenta anys que Diego Guirao, el protagonista d'avui mateix a l'espai expositiu del Museu de Llavaneres, deia en un dels seus catàlegs : "Només m'inquieta el coneixement o, en el seu defecte, el vuit. Com en un somni deshabitat on el fruit de l'art se'ns apareix com un miratge , com un desig". Ara mateix, més de trenta anys més tard i amb una evolució plàstica important, se'ns presenta fidel a si mateix en un ideari plàstic en el que la pintura ha quedat en segon pla , convidant a que el volum en sigui el protagonista. D.Guirao, treballador incansable, està en el camí d'abandonar la lluita dels espais plans, per endinsar-se per una especificació volumètrica de les seves pintures. Ha trobat en el metall l'element més adient per aconseguir uns resultats que van des del sensible de les seves larves fins a la contundència d'espais més metafísics capaços d'expressar la força dels seus sentiments. La seva obra, present avui al Museu de Llavaneres, és mou en el dubte entre el somni i la realitat. Les seves múltiples experiències en el camí d'una profunda introspecció, semblen ara despertar-se per els camins d'un pseudo realisme que ens apropi a tots a la realitat més absoluta de la veritat del món en el que ens toca viure i, si ets artista, crear. Diego Guirao un artista en el que la mirada del passat i l'espera del futur, son dos conceptes temporals que dominen en Pintura a l'oli, 170 x 170 cm © Diego Guirao, VEGAP, Barcelona, 2023 l'afermada realitat poètica plàstica del seu fer, en una realitat artística que converteix a les seves creacions en els estranys habitatges amb els que , sense potser saber-ho, convivim plenament en el transcórrer de la nostra existència. Pere Pascual, crític d'art DIEGOGUIRAO.COM