CARES PINTADES Obres de la Col·lecció Bassat Organització: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres amb la col·laboració del Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró Edició catàleg: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres Fotografies: FotoGasull, Ramon Manent i Rocco Ricci. Comissariat: Núria Poch Disseny gràfic i maquetació: ddedisseny Impressió: Gràfiques Llavaneres Dipòsit legal: B 11453-2024 © Eduardo Arranz Bravo, Francesc Artigau, Joan Bennàssar, Ramón Bilbao, Maria Girona, Antoni Guansé, Joan Ponç, VEGAP, Barcelona, 2024 Del 7 de juny al 18 d'agost de 2024 Disset retrats, disset maneres de mirar el món, de contemplar les Des de primers de juny i fins a mitjan mes d'agost, acosteu-vos a persones i immortalitzar-les. Un any més, tenim la sort de presentar al Can Caralt i gaudiu d'aquesta exquisida selecció de retrats. Aprofiteu Museu de Sant Andreu de Llavaneres una selecció d'obres d'art del una estona de lleure, porteu-hi els vostres amics i familiars. Una gran Fons Bassat. De nou, serà un honor donar cabuda a l'exposició que proposta cultural, a casa nostra. ens serveix un dels nostres veïns més il·lustres, Lluís Bassat, i la seva esposa Carmen. Agraïts sempre per compartir amb tot el poble de Serveixi aquesta salutació que m'ofereix el Museu per agrair tants i Llavaneres la vostra passió per l'art en majúscules. tants anys de dedicació, de professionalitat i d'amor a l'ofici al nostre arxiver municipal, Lluís Albertí i Serra. Quan inaugurem aquesta A `Cares pintades', hi trobarem la visió d'artistes molt diversos, que exposició, el director del Museu de Llavaneres estarà oficialment jubilat. retraten sota prismes molt particulars, a personatges molt diferents. No tindrem prou paraules per reconèixer la tasca d'en Lluís, que amb Varietat de colors, de formes i de traços damunt la tela, de pintors el seu esforç, ha fet del nostre Museu un equipament de referència originaris de diferents punts de la nostra geografia. Tot i que la molt més enllà de la comarca. Arreu de Catalunya. GRÀCIES en nom selecció és majoritàriament d'artistes catalans - entre els quals hi ha de tot el poble de Llavaneres. En Lluís es jubila, però continuarà molt representada la comarca del Maresme - també hi trobarem pintors vinculat al Museu, juntament amb els altres col·laboradors que, tots bascos, valencians i mallorquins. Una tria magnífica que, senzillament, els dimecres, es troben a Can Caralt per aportar la seva trajectòria i no us podeu perdre. els seus coneixements al nostre poble. Gràcies a tots! Cordialment, Àlex Neira Marí Alcalde de Sant Andreu de Llavaneres 1 Em complau presentar-vos la vuitena exposició d'obres del fons de la Col·lecció Bassat al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres. La col·laboració entre el Museu Arxiu i el Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró, s'inicià l'any 2016 amb una monogràfica d'Albert Ràfols Casamada a la que van seguir-ne de Josep Guinovart, José Luis Pascual, Helena Paredes, Héctor Ameal, l'exposició col·lectiva "Dones pintades", una monogràfica dedicada a Maria Girona i, enguany, "Cares pintades". En la línia de l'exposició "Dones pintades" d'ara fa dos anys, enguany presentem "Cares pintades" que, com aquella, és una exposició eclèctica que respon a la tria personal de Núria Poch d'obres de catorze artistes que han pintat cares. No són pròpiament retrats, sinó la representació del rostre humà al llarg de diferents dècades i per tant a través d'estils i plantejaments diferents. Als que visiteu l'exposició de Sant Andreu de Llavaneres, gaudiu de l'exposició i us convido a seguir la visita a la Nau Gaudí de Mataró i a aprofitar per conèixer tot allò que la ciutat us ofereix. David Bote Paz Alcalde de Mataró 2 CARES Diuen que la cara és el mirall de l'ànima, per tant, en aquesta exposició podrem veure l'ànima de molts artistes diferents que jo admiro profundament. La idea d'aquesta exposició és de la Núria Poch, qui ja n'ha PINTADES comissariat moltes de la nostra col·lecció al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres. Per tant, el mèrit és seu i dels artistes que han fet les obres. La nostra relació amb el Museu Arxiu de Llavaneres és extraordinària, i ens permet fer, a petita escala, allò que hauríem pogut fer en el gran museu que teníem previst construir a la nostra població, i que no va ser possible. Però de mica en mica, anem ensenyant obres del més alt nivell tant en exposicions monogràfiques com en aquesta de diferents artistes, però amb un tema en comú: la cara. Aquesta exposició és figurativa, no cal interpretar res, simplement posar-se davant de cada quadre i intentar pensar què volia transmetre l'artista quan la va pintar. Hi ha cares que fan por i d'altres que inspiren afecte, però totes tenen un interès artístic inqüestionable. Gràcies a l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres i al Museu Arxiu per permetre'ns fer aquestes exposicions que ens omplen de satisfacció. Lluís Bassat 3 En la línia de l'exposició Dones pintades d'ara fa dos anys, enguany figures enigmàtiques. La seva obra, estranya, té una vigència actual per presentem Cares pintades que, com aquella, és una exposició la lluita poètica contra la violència i les misèries de la nostra civilització. eclèctica. Com l'anterior, també respon a una tria personal d'obres de De Maria Girona (Barcelona, 1923 - 2015) presentem l'únic autoretrat catorze artistes que han pintat cares. No són pròpiament retrats, sinó de l'exposició. Tenia 43 anys quan el va pintar i una trajectòria artística la representació del rostre humà al llarg de diferents dècades i per tant i personal que la duria, un any després, a fundar junt amb altres a través d'estils i plantejaments diferents. És curiós observar que, en intel·lectuals, EINA, Escola de Disseny i Art, a Barcelona. Girona es pinta una cronologia de les obres que va del 1947 al 2024, només hi ha un dins una aurèola, amb una harmonia de tons freds, sense ombres ni autoretrat, el de Maria Girona. perspectiva. Lluny d'estridències, com la seva obra. Poeta, crític i impulsor de grans esdeveniments culturals a Barcelona Antoni Guansé (Tortosa, 1926 - París, 2008) centra el seu llenguatge com el Saló d'Octubre, Josep M. de Sucre (Barcelona, 1886 - 1969), va amb dos elements bàsics: el color i la figura. Tracta el color de manera començar la seva carrera artística a finals dels anys vint amb una exposició plana, quasi sense matisos ni evidència de les pinzellades. La figura a la Sala Dalmau de Barcelona. Hereva del llenguatge expressionista i s'esquematitza al màxim ­reduint-se, la majoria de vegades, al cap­ amb d'un cert primitivisme, l'obra pictòrica de Josep M. de Sucre, en la traços enèrgics, ulls grossos que quasi sempre protagonitzen l'obra. I qual destaquen els rostres amb expressions inquietants i d'un profund obertures, quasi sempre finestres, que unes vegades semblen obertures nihilisme, suposa un trànsit del modernisme cap a l'avantguarda. per espiar i d'altres semblen obertures des d'un espai de reclusió. Músic, ceramista i pintor, Joan Comellas (el Masnou, 1913 - 2000) es Quan a casa nostra es parla de la renovació de l'art a finals dels anys va donar a conèixer en diverses edicions del Saló de Maig de Barcelona quaranta i en la primera meitat dels cinquanta, se sol destacar l'aparició i va exposar individualment al 1958 a les Galeries Jardín de la mateixa de Dau al Set, el grup format per Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest ciutat. Els seus colors són limitats; negre, blau, ocre, algun vermell, però Cuixart i J. J. Tharrats. El dibuix de la Suite al·lucinacions II de l'any 1947 sense riscos ni tampoc concessions. En una entrevista de l'any 1999, li de Joan Ponç (Barcelona, 1927 - Saint-Paul-de-Vence, França, 1984) van preguntar: "Com és que pintava amb materials de caprici, retoladors, s'inspira en el surrealisme, tendència que ja declinava a París, però que aquarel·la, acrílics, teles, cartrons, papers trobats...? Ah, és que jo feia el aquí, en canvi, constituïa un factor molt renovador, tenint en compte la que em donava la gana". situació tancada de l'àmbit artístic, a causa del règim franquista. Joan Brotat (Barcelona, 1920 - 1990) va ser camiller per al bàndol Ramón Bilbao (Bilbao, 1933 - Madrid, 2021) va ser dissenyador gràfic republicà a la Lleva del Biberó. La creació, a través de la seva obra, d'un i posteriorment director creatiu a Caracas i Buenos Aires. L'any 1966 món imaginat i innocent, foren la seva resposta al trauma de la Guerra s'instal·la a Madrid i és nomenat director d'art de l'agència J. Walter Civil i possible causa del seu primitivisme, sovint brusc i inquietant. Thompson. Presenta la seva primera exposició individual a Madrid l'any Brotat combina una interpretació del dibuix infantil i crea un món propi, 1973 amb obres plantejades a partir del seu vessant de dissenyador, d'ambients i personatges senzills, en espais quasi paradisíacs, que a com a l'obra Juan Ramón on intervé una fotografia del poeta Juan partir de l'any 1957 esdevindrà misteriós pel seu simbolisme torbador de Ramón Jiménez, Premi Nobel de Literatura l'any 1956. 4 De formació ferrer, el dibuixant i pintor lleidatà Manel Molí (la Portella, a la resta de colors no és impediment per crear un personatge en el que 1936 - Terrassa, 2016), crea una obra que s'identifica amb un cert la protagonista és, senzillament, una taca negra sobre un fons del mateix surrealisme crític i grotesc. És el triomf de la sàtira i la ironia per sobre color. Més de trenta anys treballant el negre sobre negre, l'han dut a un de la vanitat que el pintor associava al poder i a la condició humana. En domini de la pinzellada i la gestualitat que li permet aconseguir, no només els seus dibuixos, Molí s'identificava amb l'imaginari gòtic, amb una forta el volum, sinó l'expressió de l'ànima del retratat a través del volum. connexió amb l'obra del pintor holandès Brueghel o la del Bosch. Honradesa és una obra de l'etapa de maduresa de Joan Bennàssar La primera exposició de Francesc Artigau (Barcelona, 1940) a la Galeria (Pollença, 1950) en la que aposta sense complexes per la figuració. La Adrià de Barcelona va ser l'any 1972 i estava dividida en dos apartats. seva intenció era recuperar l'esperit de l'avantguarda, el sentit màgic que "Crònica familiar" se centrava en retrats d'altri i en autoretrats, amb una tenia l'obra del pintor en els seus orígens, l'art que neix de la necessitat figuració lliure i amb moltes referències al pop art. El segon apartat, "El d'ajustar les visions interiors, i tot això passa per reinventar el dibuix. Per paradís perdut", era una pintura satírica, de crítica social. Retrat de la a Bennàssar l'art és inútil si no té l'ambició de conquerir nous espais de dona, és d'aquest moment i tracta la tela com si fos un dibuix, o fins i tot, sensibilitat i d'inventar noves maners de veure el món. un esbós on deixa a la vista les correccions que hi fa. Per en Marc Prat (Mataró, 1971), el rostre mostra la cara més veraç de Per Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941 - 2023), la pintura era la l'existència humana i si fins ara el representava a través de la màscara seva pròpia vida. Des dels seus inicis,insistí reiteradament en la figura com a símbol de recolliment interior, ara ressitua el rostre humà com a humana i és a través de la pintura que volia representar els problemes protagonista. L'austeritat cromàtica d'aquest Enchanter, d'aquest bruixot de l'home actual, les seves pors i angoixes, la seva solitud, però de fet de cap cot que irradia misteri a través de l'aurèola de cabell talment pues, no ens les explica sinó que ens en dona pistes i és que Arranz-Bravo no ens interroga entorn a la creació pictòrica i existencial. copia allò que veu, perquè la creació és fruit d'allò que un és, d'allò que Eclèctica, és una exposició expressament eclèctica perquè sigui veu i d'allò que imagina. representativa de la creativitat dels seus autors. Llavis és una obra de Manuel Boix (l'Alcúdia, València, 1942) de quan