Protegiu-vos dels incendis: protegiu casa vostra

Incendis forestals Fitxer: llibret_incendis_forestals__1_.pdf Format: Acrobat-PDF Pàgines: 19 Mida: 8.37 MB

Prevenció d'incendis forestals Fitxer: Quadern_PEU.pdf Format: Acrobat-PDF Pàgines: 11 Mida: 700.79 kB

Neteja de finques 

Aquesta llei determina clarament que les parcel·les de les urbanitzacions han de trobar-se lliures de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida per tal d’evitar danys a les propietats i a les persones en cas d’incendis forestals.

Les condicions tècniques sobre l’estat de les parcel·les no edificades, d’acord amb la llei 5/2003 i el decret 123/2005 de prevenció d’incendis forestals que la desplega es detallen en el breu resum següent:

ARBRES

• La distància entre arbres ha de ser igual o més gran de 6 m, de manera que les capçades no es toquin i el foc no es pugui propagar fins a la casa.
• S’han d’esporgar fins a 3 m els arbres de més de 5 m d’alçada, o 1/3 de la capçada, en els arbres de menys de 5 m d’alçada.
• Les espècies a prioritzar són alzines, sureres i roures, mentre que els pins han de ser els primers en retirar.
• S’han de retirar les restes produïdes o bé triturar-les en el mateix lloc.
• S’han d’afavorir les espècies, les fulles i les restes de les quals es descomponen amb més rapidesa.
• S’han d’afavorir les espècies de fusta densa i alta capacitat calòrica, que necessiten absorbir una gran quantitat de calor abans d’encendre’s.

ARBUSTOS

• Es deixarà un 33% de la cobertura arbustiva del sòl; és a dir, haurà de quedar un 33% de la superfície de la parcel·la coberta d’arbustos.
• Preferentment es trauran les estepes, la gatosa i el romaní, i es deixarà el marfull, la mata (llentiscle), l’aladern...
• En cas de parcel·les amb més del 40% de pendent, per evitar l’erosió, s’ha de deixar una major densitat d’arbres i arbustos, d’acord amb un informe d’un tècnic forestal.

Respectant les cobertures indicades, cal prioritzar la permanència d’espècies de baixa inflamabilitat que dificultin l’inici i la propagació del foc com:

Olea europaea (olivera, ullastre).
Prunus avium (cirerer).
Buxus sempervirens (boix).
Pistacia lentiscus (mata).
Pistacia terebinthus (noguerola).
Rhamnus alaternus (aladern).
Hedera helix (heura).
Daphne gnidium (matapoll).
Ruscus aculeatus (galzeran).
Rubia peregrina (roja).
Smilax aspera (arítjol).
Viburnum tinus (marfull).
Quercus sp. (garric, carrasca, alzina, alzina surera i roures).
Juniperus communis (ginebró).
Arbutus unedo (arboç).
Rhamnus lycioides (arçot).
Rubus sp. (esbarzer).
Ononis tridentata (ruac).
Osyris alba (ginestó).
Halimium sp. (esteperola).
Atriplex halimus (salat blanc).
Tamarix sp. (tamariu).

Alguns criteris per a la correcta selecció són els següents:

   • No prioritzar les espècies que continguin olis essencials i altres compostos orgànics volàtils i altament inflamables.

   • Prioritzar les espècies que mantenen les fulles verdes i un alt contingut hídric en els teixits durant l’estiu, les que presenten una menor relació superfície/volum (plantes d’estructura compacta) i les que generen poques restes fines.