Quan rebreu aquest exemplar de la revista ja haurem celebrat la Festa Major de la Minerva. Per tant, esperem que n’hagueu gaudit i que tot s’hagi pogut desenvolupar sense cap contratemps. A més, també volem aprofitar aquest espai per felicitar la Comissió Olímpica que un cop més ha demostrat que es pot mantenir viu l’esperit olímpic des de la popularitat. Moltes gràcies per aquests 40 anys de feina i esperem retrobar-vos el proper any olímpic.

Llavors, us podreu preguntar, per què feu servir aquest títol? Doncs la resposta és clara i rotunda. Els dos plens municipals abans de la Festa Major han sigut vergonyosos. De fet, de vergonya aliena. En el ple ordinari de juny tots els regidors de l’oposició vam presentar una reprovació conjunta a les declaracions de la regidora Annabel Martínez. La regidora de Promoció Econòmica, Recursos Humans i Igualtat (que no declara cap altra activitat laboral) deixava anar perles com: «Empecé a ver opciones de trabajo y ahora mismo soy regidora en el ayuntamiento de mi pueblo. Tengo mucha más libertad horaria, lo puedo compaginar con mis hijos y emprendí mi propio negocio» i «conocí esta oportunidad de negocio que da más libertad, puedo ganar mucho más sin trabajar tanto». Que cadascú ho jutgi com cregui però encara no ha dimitit.

A més a més del ple ordinari de juny els grups de l’oposició vam forçar-ne un d’extraordinari per debatre el model urbanístic de poble que volem per al futur, ja que el POUM caduca el març de 2025 i tenim l’opció de canviar tot allò que no ens agrada. El resultat: el Govern del PSC-PP-ACORD en bloc va votar a favor de la construcció de més de 800 habitatges nous i innecessaris a Llavaneres a la zona marítima i l’antiga zona esportiva. El Govern del totxo. Ben tornats al 2003.