Escut de Sant Andreu de Llavaneres
Portada Àrea de Serveis a les Persones Cultura i Festes Notícies
Les propostes de la quinzena edició de la Mostra canvien de data i s'oferiran del 5 de maig al 8 de juliol

TeatreLa secció de teatre d'El Casal de Llavaneres ha decidit canviar les dates de la Mostra de Teatre Dani Tàpias i avançar-la a la primavera. Del 5 de maig al 8 de juliol, aprofitant el bon temps, la mostra, que arriba a la quinzena edició, portarà a l'escenari d'El Casal de Llavaneres i del parc de Ca l'Alfaro (per a la cloenda) quatre propostes teatrals i l'estrena d'un documental molt especial, que repassarà la tradició teatral de Llavaneres dels darrers trenta anys...

Homenatge a 30 anys de teatre

Obra de teatre anys 80  Obra de teatre anys 80

La 15a Mostra s'obrirà el proper dissabte 5 de maig, a les 21 hores, amb la projecció de l'audiovisual 30 anys de teatre a Llavaneres. El video es podrà tornar a veure l'endemà diumenge, a les 5 de la tarda. Amb aquest treball, la secció de Teatre vol retre homenatge a totes les persones que durant aquestes darreres tres dècades s'han dedicat a fomentar l'afició pel teatre a la nostra població.

L'homenatge inclourà la primera obra que es va fer a El Casal fa trenta anys: L'amor venia en taxi. La representació anirà a càrrec de la companyia Inestable d'El Casal i farà sortir a escena alguns dels actors i actrius que van participar en aquella primera obra, sota la direcció Jordi Roldós. És una comèdia que explica la història d'una família benestant que espera la visita del nebot per presentar la seva promesa... L'obra es podrà veure dissabte 5 de maig a les 22 hores i diumenge 6 de maig a les 18 hores.

Punt i seguit...

La Mostra continuarà diumenge 27 de maig, a les 18 hores, amb una altra comèdia: Veus les línies? La companyia Punt i Seguit teatre presenta una obra de creació pròpia. Aquest és el punt de partida de la història: “El meu amic Sergi s'ha comprat un quadre. Es tracta d'una tela d'aproximadament un metre seixanta per un metre vint, pintada de blanc, però si ajustem una mica la vista, podem observar unes finíssimes línies blanques transversals. Dilluns vaig anar a veure el quadre que en Sergi s'havia comprat dissabte, un quadre blanc amb unes línies blanques..."

 

La gata damunt la teulada de zinc

La gata sobre la teulada de zincLa 15a Mostra inclourà també la representació de la mítica obra La gata sobre la teulada de zinc a càrrec del Patronat Parroquial de Santa Maria de Palautordera. Es tracta d'una proposta inclosa en la 14a Mostra que es va haver d'ajornar per motius aliens a l'organització. La podrem veure el 2 de juny, a les 22 h, a la sala polivalent d'El Casal de Llavaneres.

En mig d'un ambient només idíl·lic en aparença es desenvolupen de forma simultània les passions ofegades en frustració i alcohol del matrimoni format per Brick i Maggie, l'ànsia d'ascens social i econòmic de la seva cunyada Mae, mare de cinc fills verdaderament insofribles als que sense cap mena de pudor utilitza per a per aclamar l'atenció i estovar el cor de l'avi, i les reflexions del vell patriarca, que a cada minut que passa sent com l'instint que tant l'ajudà a sortir endavant en els durs anys ara ve ajudar-lo ara a dilucidar les rivalitats que pouen en el si de la seva nissaga. Tot sembla a punt d'esclatar i portar el drama fins a límits insuportables, quan de sobte sorgeix la llum a treves de tres dures converses en les què Brick, la seva esposa i el seu pare tenen per fi l'ocasió d'aclarir malentesos i guarir les ferides del passat. Una solució que si bé no aclareix la presència imminent de la mort, almenys garanteix in extremis la felicitat dels únics personatges que en mig del seu desastre personal mereixen ser considerats com a innocents.

El sopar dels idiotes

La 15a Mostra de Teatre Dani Tapias es tancarà en plena Festa Major de la Minerva, diumenge 8 de juliol, a les 21.30 hores. La companyia Inestable d'El Casal pujarà a l'escenari del parc de Ca l'Alfaro l'obra El sopar dels idiotes, sota la direcció de Gerard Albert i Manel Martínez. Es tracta d'una comèdia de Francis Veber que és ja un clàssic del gènere per la quantitat de versions que se n'han fet. El riure està assegurat, però no és una comèdia banal, té certa càrrega crítica. L’encert és que acaba posant en evidència els qui es creuen massa llestos i s’estableix empatia amb el personatge de l’idiota.