Els usos més habituals de la cursiva que es poden trobar en la documentació municipal són els següents:

a) Els títols de publicacions, obres d’art, peces musicals i altres obres de creació s’escriuen en cursiva.

• • L’artista M. Carme Miró ha fet donació al consistori del quadre Passejant per Llavaneres.
  • Durant el concert la cantant va interpretar tres cançons del seu nou àlbum, Vida al mar.
  • Us convidem a la presentació de l’escultura que des d’ara presidirà la sala de reunions, Bust de noia jove.

Convé observar que en aquesta mena de títols només va amb majúscula la inicial absoluta, i naturalment els noms propis que puguin incloure, però no la resta de paraules.

• • La coral Minerva va interpretar un emocionant El cant de la senyera, amb què es va cloure l’actuació.
  • La coral Minerva va interpretar un emocionant El Cant de la Senyera, amb què es va cloure l’actuació.

En canvi, els títols de publicacions periòdiques (diaris i revistes) sí que s’escriuen amb majúscula inicial tant la primera paraula com la resta (excepte articles, preposicions i altres partícules poc significatives).

• • Ja podeu consultar el butlletí Info Llavaneres.
  • Ha publicat un estudi sobre l’urbanisme de Sant Andreu de Llavaneres a la revista Enginyeria Catalana.
  • Ha publicat un estudi sobre l’urbanisme de Sant Andreu de Llavaneres a la revista Enginyeria catalana.
  • Va comentar diversos articles extrets de la revista El Temps de les Cireres.
  • Va comentar diversos articles extrets de la revista El temps de les cireres.
  • Va comentar diversos articles extrets de la revista El Temps De Les Cireres.
    

b) Les paraules estrangeres que eventualment poden aparèixer en un text català es poden escriure en cursiva, si es té la percepció que són poc conegudes pels possibles lectors del text.

• • Ha guanyat el concurs gastronòmic preparant matjes, una mena d’arengs típics de la cuina neerlandesa.

No cal marcar de cap manera els manlleus d’altres llengües que es fan servir en un text en català perquè no tenen un equivalent en la nostra llengua però que són d’ús freqüent en un determinat àmbit.

• • En aquest curs de ball aprendreu els passos bàsics del txa-txa-txa, el merengue, la bachata, el lindy-hop, el rock i el pas doble.

També se solen marcar amb cursiva les expressions d’altres llengües que de vegades es fan servir en un text en català per cridar l’atenció, per buscar un cert efecte estètic o per sorprendre el lector.

• • Amb aquesta obra, l’artista buscava més aviat épater les bourgeois de la seva època, encara que avui pugui semblar una provocació molt innocent.

c) És habitual escriure en cursiva els textos complementaris que poden aparèixer en certs textos, com ara els peus d’il·lustracions o les indicacions adreçades al lector que pròpiament no formen part del text.

• • Continua a la pàg. 7.
  • Imatge aèria de Llavaneres en què es pot observar la parcel·lació de finques.
    

d) També se sol escriure en cursiva la fila de títols d’una taula.

e) I també s’escriuen en cursiva els noms llatins de plantes, animals, virus, bacteris i altres éssers vius (el primer mot d’una denominació complexa va amb majúscula inicial i la resta, amb minúscula).

• • Al passeig s’hi plantaran dotze exemplars de liquidàmbar (Liquidambar styraciflua L.) i sis de lledoner (Celtis australis L.).