No havia vist una unanimitat tan gran entre l’oposició com amb el succeït amb la regidora de govern, Annabel Martínez.

He de confessar la meva perplexitat en què encara no hagi dimitit i un error de l’alcalde Neira que no l’hagi rellevat de les seves funcions.

Com a regidor crec poder afirmar que quan ens presentem a les eleccions ho fem per convicció i principis, però aquest no és el cas de la regidora Martínez.

La regidora Martínez va picar la porta de més d’una candidatura, fins que va trobar la que li oferia un lloc per sortir escollida i si guanyaven o entraven a govern, un sou per tenir els quatre anys de mandat, el tema econòmic personal solucionat.

Per ella, anar a llistes era una oportunitat laboral, el partit polític en què ho fes no importava, ella buscava un sou (44.000 € bruts pel 70% de jornada laboral), per dir-nos que ara té temps lliure, que viu des de l’abundància i pot dedicar-se als fills i a engegar negocis privats, però que ja no ho fa com una “treballadora o empresària esclava” que no ha de fer 8 hores, ni factures o demanar matèries primeres, ara ens diu que tot això ha quedat enrere, i tot gràcies a ser regidora.

Sols puc qualificar-ho com a indecent, gairebé pornogràfic, políticament parlant, i el pitjor de tot fou que davant la moció de reprovació presentada, ho va justificar dient-nos que no ho havíem entès, llegint un document preparat prèviament, inclòs abans d’escoltar els arguments de l’oposició, vaja, deu pensar que som limitats.

Per si no n’hi havia prou, el paper “galdós” dels socis de govern, PP i molt especialment Acord votant contra la reprovació, han acabat de confirmar que aquest govern teixit d’aliances estranyes té quelcom molt potent que els uneix, un Loctite granític: els sous, altrament sentiríem el regidor d’Acord dient allò de FINS ALS OUS AMB ELS SOUS, però ara resulta que els SOUS són els seus.