Les begudes fermentades són aquelles que han passat un procés de fermentació en el que, microorganismes com bacteris o llevats transformen els sucres presents entre altres coses, en alcohol. En són un exemple: el vi o la cervesa.

Les begudes destil·lades provenen de la destil·lació de les begudes prèviament fermentades, per la qual cosa tenen una graduació d’alcohol més alta. El procés de destil·lació, consisteix a escalfar el líquid per evaporar l’alcohol; i després refredar i condensar aquests vapors per obtenir una beguda amb una concentració major d’alcohol. En són un exemple: el whisky, ron, ginebra, etc.

Podem arribar a pensar que consumir una beguda fermentada, en tenir menys graduació, és menys perjudicial per a la nostra salut. Però ull! A mesura que anem bevem la concentració augmenta.

L'Eva Roman, infermera, ens explica la diferència de consumir unes o altres, i els riscs associats.

Mira al teu voltant i tingues unes paraules, un detall, amb aquelles persones que creus que poden trobar-se en una situació de soledat.

Les conseqüències de les caigudes són físiques, psicològiques i socials. Per això és important la prevenció. Abans de la caiguda:

• Analitza l’entorn i localitza possibles zones de risc.
• Adapta la casa: col·loca barres per agafar-se a la banyera i passamans a les escales, senyalitza esglaons, evita catifes i cables a terra, etc.
• Usa roba còmoda que no dificulti els moviments.
• Utilitzar mecanismes de seguretat com ara baranes, calçat adequat, bastó adequat, etc.
• Aprèn a caure: protegeix-te el cap, doblega els genolls per estar més a prop de terra, mantingues la calma i intenta caure de cul. Un cop a terra, intenta avançar cap a un lloc segur i posar-te dret i seure.

És un dol complex d’elaborar perquè és per una mort sobtada i inesperada, perquè els familiars se senten interpel·lats per la conducta del suïcida i perquè socialment la mort per suïcidi està estigmatitzada. Cada integrant reaccionarà no només d'acord amb la seva personalitat, sinó també pel tipus de relació i vinculació que tingués amb la persona difunta.

• Parla de les culpes reals o fantasiejades dels supervivents.
• Replanteja les negacions i distorsions cognitives, així com els mites familiars.
• Ajuda a afrontar els temors irrealistes.
• Afronta els sentiments d’enuig, ira i temor.

És convenient estimular el desenvolupament del llenguatge des de la primera infància mitjançant cançons infantils, jocs i contes, fomentant el diàleg amb el nen, respectant el seu temps i manera d'expressar-se.

Descobreix com evoluciona el llenguatge dels 2 als 17 mesos:

• Edat 2-3 mesos: Reconeixen el significat dels gestos i expressions. Apareix el somriure social.
• Edat 4-12 mesos: Inicien la conducta comunicativa intencionada miren el seu interlocutor i entenen el "no-no". El llenguatge i els gestos els permeten utilitzar l'adult per aconseguir el que desitgen.
• Edat 13-17 mesos: Responen a preguntes simples de manera no verbal. Vocabulari de 4 a 6 paraules.