Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres

1. Formes verbals no adequades en contextos formals

Hi ha un seguit de formes verbals pròpies de contextos col·loquials i informals
que s’eviten en contextos formals.

1.1. Infinitius

Col·loquial	Formal
calguer	caldre
poguer	poder
sapiguer	saber
valguer	valer
volguer	voler

1.2. Gerundis

Col·loquial	Formal
calguent	calent
poguent	podent
resolguent	resolent
sapiguent	sabent
tinguent	tenint
valguent	valent
vinguent	venint
visquent	vivint
volguent	voler

I tots els derivats dels verbs tenir i venir.

Col·loquial	Formal
continguent	contenint
convinguent	convenint
detinguent	detenint
esdevinguent	esdevenint
obtinguent	obtenint
retinguent	retenint

1.3. Participis

Col·loquial	Formal
capigut	cabut
empenyut	empès
estrenyut	estret
sapigut	sabut
vengut	venut

1.4. Verbs de la 2a conjugació

Els verbs conèixer i parèixer i els seus derivats (desconèixer, reconèixer, aparèixer, comparèixer i desaparèixer) en contextos formals fan la 1a personamdel present d’indicatiu acabada en -c i tot el present de subjuntiu amb -gu-.

1a persona del singular del present d’indicatiu
Col·loquial	Formal
apareixo	aparec
compareixo	comparec
coneixo	conec
desapareixo	desaparec
desconeixo	desconec
reconeixo	reconec

Subjuntiu
Col·loquial	Formal
apareixi, apareixis…	aparegui, apareguis…
compareixi, compareixis…	comparegui, compareguis…
coneixi, coneixis…	conegui, coneguis…
desapareixi, desapareixis…	desaparegui, desapareguis…
desconeixi, desconeixis…	desconegui, desconeguis…
reconeixi, reconeixis...	reconegui, reconeguis…

1.5. Verbs de la 3a conjugació

Col·loquial	Formal
bulleixo, bulleixes…	bullo, bulls…
escupeixo, escupeixes...	escupo, escups…
esculleixo, esculleixes...	escullo, esculls…

Els verbs derivats de sentir es conjuguen igual que aquest verb (sento, sents, sent, sentim, sentiu, senten) excepte assentir i dissentir:

Col·loquial	Formal
consenteixo, consenteixes…	consento, consents…
pressenteixo, pressenteixes…	pressento, pressents…
ressenteixo, ressenteixes…	ressento, ressents…

Alerta! El verb contradir es conjuga igual que dir:

1a persona del singular del present d’indicatiu
Col·loquial	Formal
contradeixo	contradic

Subjuntiu
Col·loquial	Formal
contradeixi, contradeixis…	contradigui, contradiguis…

2. Formes verbals que no s'accepten

2.1. Concebre, emetre, incloure, interrompre

Aquests verbs tenen algunes formes no acceptables:

Infinitiu

concebir	concebre
emitir	emetre
incluir	incloure
interrumpir	interrompre

Gerundi

concebint	concebent
emitint	emetent
incluint	incloent
interrumpint	interrompent

Participi

concebit	concebut
emitit	emès
incluït	inclòs
interrumpit	interromput

Present d’indicatiu

concebeixo	concebo
emiteixo	emeto
inclueixo	incloc
interrumpeixo	interrompo

Present de subjuntiu

concebeixi	concebi
emiteixi	emeti
inclueixi	inclogui
interrumpeixi	interrompi

Imperatiu (3a persona i vostè)

concebeixi	concebi
emiteixi	emeti
inclueixi	inclogui
interrumpeixi	interrompi

2.2. Créixer, escriure, merèixer, néixer

Els verbs créixer, escriure, merèixer i néixer tenen dues formes en l’imperfet de subjuntiu:

creixés/cresqués

escrivís/escrigués

mereixés/meresqués

naixés/nasqués

3. Ordres i prohibicions

Les ordres es poden expressar amb l’imperatiu; les prohibicions, amb la construcció no + present de subjuntiu. La major part dels verbs de la 2a conjugació i alguns verbs irregulars tenen formes diferents en la 2a persona del plural de l’imperatiu i en la del subjuntiu. Es tracta dels verbs que fan el present d’indicatiu amb -c:

beure → bec

prendre → prenc

tenir → tinc

Beure

Imperatiu

(algunes persones amb -gu- i d’altres no)

No + present de subjuntiu

(totes les persones tenen -gu-)

beu (tu)

begui (ell, ella, vostè) beguem (nosaltres) beveu (vosaltres)

beguin (ells, elles, vostès)

beguis (tu)

begui (ell, ella, vostè)

NO + beguem (nosaltres)

begueu (vosaltres)

beguin (ells, elles, vostès)

Prendre

Imperatiu

(algunes persones amb -gu- i d’altres no)

No + present de subjuntiu

(totes les persones tenen -gu-)

pren (tu)

prengui (ell, ella, vostè) prenguem (nosaltres) preneu (vosaltres)

prenguin (ells, elles, vostès)

prenguis (tu)

prengui (ell, ella, vostè)

NO + prenguem (nosaltres)

prengueu (vosaltres)

prenguin (ells, elles, vostès)

Imperatiu (2a persona del plural)

Prohibició (no + present de subjuntiu)

beveu

Beveu molta aigua, quan aneu a la platja.
Begueu molta aigua, quan aneu a la platja.

no begueu

No begueu tanta aigua, que s’acabarà de seguida.
No beveu tanta aigua, que s’acabarà de seguida.

preneu

Preneu molta aigua, quan aneu a la platja.
Prengueu molta aigua, quan aneu a la platja.

no prengueu

No prengueu tanta aigua, que
s’acabarà de seguida.
No preneu tanta aigua, que

Alerta! El verb córrer i els seus derivats recórrer, incórrer, transcórrer, tot i no tenir una -c en la 1a persona del present d’indicatiu (corro, incorro, transcorro), fan l’imperfet de subjuntiu amb -gu-:

corrés, corressis…

Que el noi corrés cada dia, no vol dir res.

corregués, correguessis…

Que el noi corregués cada dia, no vol dir res.

4. Poder i voler
Aquests dos verbs fan la 2a i la 3a persona del plural del present de subjuntiu amb -u- a la primera síl·laba. En tots els altres contextos en què la primera síl·laba també és àtona presenta una -o-: poder, voler; podia, volia, etc.

poguem, pogueu

No crec que poguem avançar tanta feina.

puguem, pugueu

No crec que puguem avançar tanta feina.

volguem, volgueu

Podeu venir sempre que volgueu.

vulguem, vulgueu

Podeu venir sempre que vulgueu.