Escut de Sant Andreu de Llavaneres
Portada Llibre d'estil 1. Criteris gramaticals 1.1. Dubtes i errors freqüents
  • 1. Formes verbals no adequades en contextos formals

    Hi ha un seguit de formes verbals pròpies de contextos col·loquials i informals
    que s’eviten en contextos formals.


    1.1. Infinitius

    Col·loquial

    Formal

    calguer

    caldre

    poguer

    poder

    sapiguer

    saber

    valguer

    valer

    volguer

    voler

    1.2. Gerundis

    Col·loquial

    Formal

    calguent

    calent

    poguent

    podent

    resolguent

    resolent

    sapiguent

    sabent

    tinguent

    tenint

    valguent

    valent

    vinguent

    venint

    visquent

    vivint

    volguent

    voler

    I tots els derivats dels verbs tenirvenir.

    Col·loquial

    Formal

    continguent

    contenint

    convinguent

    convenint

    detinguent

    detenint

    esdevinguent

    esdevenint

    obtinguent

    obtenint

    retinguent

    retenint

    1.3. Participis

    Col·loquial

    Formal

    capigut

    cabut

    empenyut

    empès

    estrenyut

    estret

    sapigut

    sabut

    vengut

    venut

    1.4. Verbs de la 2a conjugació

    Els verbs conèixer i parèixer i els seus derivats (desconèixer, reconèixer, aparèixer, comparèixer i desaparèixer) en contextos formals fan la 1a personamdel present d’indicatiu acabada en -c i tot el present de subjuntiu amb -gu-.

    1a persona del singular del present d’indicatiu

    Col·loquial

    Formal

    apareixo

    aparec

    compareixo

    comparec

    coneixo

    conec

    desapareixo

    desaparec

    desconeixo

    desconec

    reconeixo

    reconec

    Subjuntiu

    Col·loquial

    Formal

    apareixi, apareixis…

    aparegui, apareguis…

    compareixi, compareixis…

    comparegui, compareguis…

    coneixi, coneixis…

    conegui, coneguis…

    desapareixi, desapareixis…

    desaparegui, desapareguis…

    desconeixi, desconeixis…

    desconegui, desconeguis…

    reconeixi, reconeixis...

    reconegui, reconeguis…


    1.5. Verbs de la 3a conjugació

    Col·loquial

    Formal

    bulleixo, bulleixes…

    bullo, bulls…

    escupeixo, escupeixes...

    escupo, escups…

    esculleixo, esculleixes...

    escullo, esculls…

    Els verbs derivats de sentir es conjuguen igual que aquest verb (sento, sents, sent, sentim, sentiu, senten) excepte assentir i dissentir:

    Col·loquial

    Formal

    consenteixo, consenteixes…

    consento, consents…

    pressenteixo, pressenteixes…

    pressento, pressents…

    ressenteixo, ressenteixes…

    ressento, ressents…

    Alerta! El verb contradir es conjuga igual que dir:

    1a persona del singular del present d’indicatiu
    Col·loquialFormal
    contradeixocontradic

    Subjuntiu
    Col·loquialFormal
    contradeixi, contradeixis…contradigui, contradiguis…

    2. Formes verbals que no s'accepten

    2.1. Concebre, emetre, incloure, interrompre


    Aquests verbs tenen algunes formes no acceptables:

    Infinitiu

    No admissible

    Adequat

    concebir

    concebre

    emitir

    emetre

    incluir

    incloure

    interrumpir

    interrompre

    Gerundi

    No admissible

    Adequat

    concebint

    concebent

    emitint

    emetent

    incluint

    incloent

    interrumpint

    interrompent

    Participi

    No admissible

    Adequat

    concebit

    concebut

    emitit

    emès

    incluït

    inclòs

    interrumpit

    interromput

    Present d’indicatiu

    No admissible

    Adequat

    concebeixo

    concebo

    emiteixo

    emeto

    inclueixo

    incloc

    interrumpeixo

    interrompo

    Present de subjuntiu

    No admissible

    Adequat

    concebeixi

    concebi

    emiteixi

    emeti

    inclueixi

    inclogui

    interrumpeixi

    interrompi

    Imperatiu (3a persona i vostè)

    No admissible

    Adequat

    concebeixi

    concebi

    emiteixi

    emeti

    inclueixi

    inclogui

    interrumpeixi

    interrompi

    2.2. Créixer, escriure, merèixer, néixer

    Els verbs créixer, escriure, merèixer i néixer tenen dues formes en l’imperfet de subjuntiu:

    Adequat

    creixés/cresqués

    escrivís/escrigués

    mereixés/meresqués

    naixés/nasqués

    3. Ordres i prohibicions

    Les ordres es poden expressar amb l’imperatiu; les prohibicions, amb la construcció no + present de subjuntiu. La major part dels verbs de la 2a conjugació i alguns verbs irregulars tenen formes diferents en la 2a persona del plural de l’imperatiu i en la del subjuntiu. Es tracta dels verbs que fan el present d’indicatiu amb -c:

    beure → bec

    prendre → prenc

    tenir → tinc

    Beure

    Imperatiu

    (algunes persones amb -gu- i d’altres no)

    No + present de subjuntiu

    (totes les persones tenen -gu-)

    beu (tu)

    begui (ell, ella, vostè) beguem (nosaltres) beveu (vosaltres)

    beguin (ells, elles, vostès)

    beguis (tu)

    begui (ell, ella, vostè)

    NO + beguem (nosaltres)

    begueu (vosaltres)

    beguin (ells, elles, vostès)

    Prendre

    Imperatiu

    (algunes persones amb -gu- i d’altres no)

    No + present de subjuntiu

    (totes les persones tenen -gu-)

    pren (tu)

    prengui (ell, ella, vostè) prenguem (nosaltres) preneu (vosaltres)

    prenguin (ells, elles, vostès)

    prenguis (tu)

    prengui (ell, ella, vostè)

    NO + prenguem (nosaltres)

    prengueu (vosaltres)

    prenguin (ells, elles, vostès)

    Imperatiu (2a persona del plural)

    Prohibició (no + present de subjuntiu)

    beveu

    • Beveu molta aigua, quan aneu a la platja.

    • Begueu molta aigua, quan aneu a la platja.

    no begueu

    • No begueu tanta aigua, que s’acabarà de seguida.

    • No beveu tanta aigua, que s’acabarà de seguida.

    preneu

    • Preneu molta aigua, quan aneu a la platja.
    • Prengueu molta aigua, quan aneu a la platja.

     

    no prengueu

    • No prengueu tanta aigua, que
      s’acabarà de seguida.
    • No preneu tanta aigua, que

     

    Alerta! El verb córrer i els seus derivats recórrer, incórrer, transcórrer, tot i no tenir una -c en la 1a persona del present d’indicatiu (corro, incorro, transcorro), fan l’imperfet de subjuntiu amb -gu-:

    No admissible

    Adequat

    corrés, corressis…

    • Que el noi corrés cada dia, no vol dir res.

    corregués, correguessis…

    • Que el noi corregués cada dia, no vol dir res.

    4. Poder i voler
    Aquests dos verbs fan la 2a i la 3a persona del plural del present de subjuntiu amb -u- a la primera síl·laba. En tots els altres contextos en què la primera síl·laba també és àtona presenta una -o-: poder, voler; podia, volia, etc.

    No admissible

    Adequat

    poguem, pogueu

    • No crec que poguem avançar tanta feina.

    puguem, pugueu

    • No crec que puguem avançar tanta feina.

    volguem, volgueu

    • Podeu venir sempre que volgueu.

    vulguem, vulgueu

    • Podeu venir sempre que vulgueu.