Escut de Sant Andreu de Llavaneres
Portada Llibre d'estil 1. Criteris gramaticals 1.1. Dubtes i errors freqüents
  • 1. Alhora / A l’hora

    alhora = al mateix temps, simultàniament

    • S’han obert tots els llums de Nadal alhora.

    • S’han obert tots els llums de Nadal a l’hora.

    a l’hora de = en el moment de

    • A l’hora de sortir es va acumular massa gent al vestíbul.

    • Alhora de sortir es va acumular massa gent al vestíbul.

    2. Cap / Cap a
    Cap i cap a expressen lloc (orientació o direcció), temps o quantitat aproximada.
    Cal posar l'una o l'altra segons l’element que tenen darrere.

    2.1. Cap a

    + article

    • Les portes s’obriran cap a les 11 h.

    • Les portes s’obriran cap les 11 h.

    + numeral

    • Les portes s’obriran cap a dos quarts d’11 h.

    • Les portes s’obriran cap dos quarts d’11 h.

    • Hi havia cap a cinquanta persones.

    • Hi havia cap cinquanta persones.

    2.2. Cap

    + adverbis: aquí, allí, allà, amunt, avall, enllà, endavant, endarrere, endins, enfora, enrere

    • Anirem cap allà.

    • Anirem cap a allà.

    • Quan condueixis mira sempre cap endavant.

    • Quan condueixis mira sempre cap a endavant.

    2.3. Cap / Cap a

    + demostratiu

    • Ens dirigim cap a aquell turó.

    • Ens dirigim cap aquell turó.

    + interrogatiu i relatiu on

    • Ens dirigim cap a on marca la fletxa.

    • Ens dirigim cap on marca la fletxa.

    + adverbis i preposicions: baix, dalt, dins, dintre

    • Aneu cap a baix.

    • Aneu cap baix.

    3. Com / Com a

    com = igual que, de la mateixa manera que.

    • Tots els documents nous són com el primer.

    com a = en qualitat de, amb caràcter de, en tant que

    • El van tractar com a president del consorci.

    • El van tractar com president del consorci.

    Alerta!

    Sense la a davant dels articles (el, la, un, una...).

    • El van tractar com el president del consorci.

    • El van tractar com al president del consorci.

    • El van tractar com un dels presidents del Consorci.

    • El van tractar com a un dels presidents del Consorci.

    4. En vista de / Amb vista a

    en vista de = considerant, atenent

    • En vista dels resultats de la campanya, ampliarem el termini d’inscripció.

    • Amb vista als resultats de la campanya, ampliarem el termini d’inscripció.

    • Amb vista dels resultats de la campanya, ampliarem el termini d’inscripció.

    amb vista a = pensant en, amb la intenció de

    • Amb vista a l’obertura de la nova seu, es farà una jornada de portes obertes.

    • Amb vista de l’obertura de la nova seu, es farà una jornada de portes obertes.

    • En vista de l’obertura de la nova seu, es farà una jornada de portes obertes.

    5. Fins / Fins a
    Les preposicions fins i fins a expressen lloc, temps o quantitat.
    Cal posar l'una o l'altra segons l’element que tenen darrere.


    5.1. Fins a

    + article

    • Les cadires per a l’acte de divendres han d’arribar fins a la marca de terra.

    • Les cadires per a l’acte de divendres han d’arribar fins la marca de terra.

    • Les portes no s’obriran fins a les 11 h.

    • Les portes no s’obriran fins les 11 h.

    + infinitiu

    • Omplirem l’espai fins a arribar a les cinc-centes places.

    • Omplirem l’espai fins arribar a les cinc-centes places.

    + expressions de quantitat

    • La convocatòria preveu contractar fins a cinc tècnics.

    • La convocatòria preveu contractar fins cinc tècnics.

    5.2. Fins

    + adverbi: —lloc: aquí, allà, allí

        —temps: ara, aviat, demà, després, sempre

    • Les cadires per a l’acte de divendres han d’arribar fins allà.

    • Les cadires per a l’acte de divendres han d’arribar fins a allà.

    • No obriran la nova seu fins demà.

    • No obriran la nova seu fins a demà.

    + preposició: arran o enfront

    • Les estovalles de les taules han d’arribar fins arran de terra.

    • Les estovalles de les taules han d’arribar fins a arran de terra.

    • La cua d’assistents arribava fins enfront de la porta.

    • La cua d’assistents arribava fins a enfront de la porta.

    + sintagma preposicional

    • No arribarà fins d’aquí (a) vint minuts.

    • No arribarà fins a d’aquí (a) vint minuts.

    • Hi seran fins per Nadal.

    + dia de la setmana sense l’article

    • La nova seu no s’obrirà fins dilluns.

    • La nova seu no s’obrirà fins a dilluns.

    + construccions temporals amb el verb fer

    • Ha estat de baixa fins fa una setmana.

    + altres verbs (no infinitius)

    • Les portes no s’obriran fins havent dinat.

    + conjunció (que, quan)

    • No tancaran les portes fins que hagi sortit tothom.

    • No tancaran les portes fins a que hagi sortit tothom.

    • Estarà obert fins quan calgui.

    • Estarà obert fins a quan calgui.

    5.3. Fins / Fins a

    + adverbis i preposicions: baix, dalt, davant, darrere, dins/dintre, fora, prop, sobre i sota

    • La sortida arribarà fins a dalt de l’ermita de Sant Sebastià.

    • La sortida arribarà fins dalt de l’ermita de Sant Sebastià.

    + demostratius

    • Les cadires per a l’acte de divendres han d’arribar fins a aquella marca.

    • Les cadires per a l’acte de divendres han d’arribar fins aquella marca.

    + on (interrogatiu i relatiu)

    • Caldrà veure fins a on arriba l’aigua.

    • Caldrà veure fins on arriba l’aigua.

    + dates

    • La nova seu no s’obrirà fins al dilluns 3 de juny.

    • La nova seu no s’obrirà fins el dilluns 3 de juny.

    • La nova seu no s’obrirà fins a l’any vinent.

    • La nova seu no s’obrirà fins l’any vinent.

    6. Mentre / Mentre que / Mentrestant

    mentre = conjunció temporal; uneix oracions.

    • Mentre es reparteixen els programes de mà, s’indicarà on seuen els convidats.

    • Mentres es reparteixen els programes de mà, s’indicarà on seuen els convidats.

    mentre que = locució adversativa (contrast); uneix oracions.

    • Algunes propostes s’han aprovat, mentre que d’altres han quedat pendents.

    • Algunes propostes s’han aprovat, mentres que d’altres han quedat pendents.

    • Algunes propostes s’han aprovat, mentre d’altres han quedat pendents.

    mentrestant = adverbi temporal.

    • A partir de les 12 h, repartirem les entrades; mentrestant, els operaris faran els darrers preparatius.

    • A partir de les 12 h, repartirem les entrades; (de) mentres, els operaris faran els darrers preparatius.

    mentre = conjunció condicional; uneix oracions.

    • Mentre se’n faci un bon manteniment, no hi haurà problemes.

    • Mentres se’n faci un bon manteniment, no hi haurà problemes.

    7. Per / Per a

    Tot i que oralment en català central no es distingeix entre aquestes dues preposicions, en la llengua escrita formal sí que es distingeixen.

    Per

    Per a

    + SN

    Expressa causa.

    • S’ha ampliat el termini per manca d’aspirants.

    Expressa finalitat, destinació, benefici.

    • La panera de Nadal era per a tot el personal.

    • La panera de Nadal era per tot el personal.

    Expressa mitjà.

    • Envieu-ho per correu electrònic.

    = en substitució de / en comptes de / en el lloc de

    • Ja ho farem nosaltres per tu.

    Alerta! En títols de campanyes, eslògans, etc., s’aplica la diferència entre per i per a + sintagma nominal. A vegades, poden ser vàlides les dues preposicions, especialment quan davant hi ha noms com acord, crida, declaració o proposta. En aquests casos, triem una preposició o l’altra segons el valor que vulguem remarcar.

    • Acord per la sostenibilitat (causa)

    • Acord per a la sostenibilitat (finalitat)

    • Treballem per tu. (en lloc teu)

    • Treballem per a tu. (destinació)

    + expressió temporal

    + data aproximada (= al voltant de)

    • La nova sala s’obrirà pel juny.

    + límit temporal posterior

    • Cal tenir-ho tot a punt per a demà / per al juny.

    • Cal tenir-ho tot a punt per demà / pel juny.

    + infinitiu

    Per en tots els casos

    • S’obriran totes les seus per atendre més persones.

    • S’obriran totes les seus per a atendre més persones.

    Per i per a

    + sempre

    • Aquesta intervenció resoldrà els problemes per sempre.

    • Aquesta intervenció resoldrà els problemes per a sempre.

    Per expressar opinió

    • Per a la consellera, aquesta intervenció resoldrà tots els problemes.

    • Per la consellera, aquesta intervenció resoldrà tots els problemes.

    8. Perquè / Per què / Per a què

    8.1. Perquè

    8.1.1. Conjunció

    CAUSAL

    FINAL

    perquè = ja que

    • S’ha ampliat el termini perquè hi ha molta demanda.

    • S’ha ampliat el termini per què hi ha molta demanda.

    perquè = per tal que

    • Va venir perquè li féssim un certificat.

    • Va venir per a què li féssim un certificat.

    Alerta! Doncs no té valor causal i per què només el trobem a les preguntes, directes o indirectes (vegeu-ho explicat més avall).

    doncs (valor causal)

    • No tenim el resultat, doncs el termini no ha vençut.

    perquè / ja que...

    • No tenim el resultat, perquè el termini no ha vençut

    8.1.2. Nom

    el perquè = el motiu, la raó

    • Va comunicar el perquè de la dimissió.

    • Va comunicar el per què de la dimissió.

    8.2. Per què / Per a què

    Serveixen per fer preguntes. Alerta amb el matís causal i final!

    CAUSAL

    FINAL

    per què = per quin motiu

    • Per què no m’ajudes?

    • Perquè no m’ajudes?

    • No sé per què se’n va.

    • No sé perquè se’n va.

    per a què = amb quina finalitat

    • Per a què vols les tisores?

    • Per què vols les tisores?

    • Perquè vols les tisores?

    • Pregunta-li per a què vol aquest estri.

    • Pregunta-li per què vol aquest estri.

    • Pregunta-li perquè vol aquest estri.

    9. Que/Què

    9.1. Que

    9.1.1. Conjunció

    • Volen que obrim per Nadal.
    • Volen què obrim per Nadal.
    • Volen qué obrim per Nadal.

    9.1.2. Exclamacions

    • Que gran!
    • Què gran!
    • Qué gran!

    9.2. Que/Què

    9.2.1. Per fer preguntes

    Que

    Què

    Preguntes de resposta sí o no.

    • Que vindràs, demà?

    • Què vindràs, demà?

    • Qué vindràs, demà

    Preguntes de resposta lliure

    (= quina cosa...?).

    • Què diu, l’ordenança?

    • Que diu, l’ordenança?

    • Qué diu, l’ordenança?

    9.2.2. Els pronoms relatius que i què
    Equivalen a el qual / la qual / els quals / les quals.

    Que

    Què

    No precedit de preposició.

    • El document que presentarà és complex.

    • El document què presentarà és complex.

    • El document qué presentarà és complex.

    Precedit de preposició.

    • El document de què parlarà és complex.

    • El document de que parlarà és complex.

    • El document de qué parlarà és complex.

    10. Sinó / Si no

    10.1. Sinó

    10.1.1. Conjunció adversativa (contrast)

    • No és aquest document sinó aquell altre.
    • No és aquest document si no aquell altre.

    10.1.2. Correlacions

    No només... sinó també... No solament... sinó també...

    No únicament... sinó també...

    No (tan) sols... sinó també...

    • Vol que li portis no només aquest document sinó també aquell altre.

    • Vol que li portis no només aquest document si no també aquell altre.

    10.2. Si no
    Conjunció condicional + l’adverbi de negació no.

    • Si no tenim recursos, no podrem obrir.
    • Sinó tenim recursos, no podrem obrir.
    • Si plou, l’acte es farà a cobert; si no, es farà al pati.
    • Si plou, l’acte es farà a cobert; sinó, es farà al pati.


    11. Tan/Tant
    De vegades en la llengua escrita tan i tant es confonen perquè es pronuncien igual.


    11.1. Tan + adjectiu / participi / adverbi / sintagma preposicional
    Tan va davant d’adjectius, participis, adverbis i sintagmes preposicionals.

    • L’edifici és tan gran... [tan + adjectiu]
    • L’edifici és tant gran...
    • La porta està tan encallada... [tan + participi]
    • La porta està tan encallada...
    • No cal anar tan lluny. [tan + adverbi]
    • No cal anar tant lluny.
    • No cal anar tan de pressa. [tan + sintagma preposicional]
    • No cal anar tant de pressa.

    També s’utilitza en oracions comparatives.

    • L’edifici de la plaça és tan gran com el de l’Ajuntament.
    • L’edifici de la plaça és tant gran com el de l’Ajuntament.


    11.2. Tant

    11.2.1. Verb + tant
    Tant va sol i darrere del verb.

    • M’agrada tant!
    • M’agrada tan!


    11.2.2. Correlacions: tant X com Y
    Tant s’utilitza en correlacions de dos elements iguals.

    • Tant un servei com l’altre seran de gran utilitat.
    • Tan un servei com l’altre seran de gran utilitat.


    11.2.3. Tant/tanta/tants/tantes + nom
    Davant d’un nom, tant concorda amb el nom que acompanya.

    • Hi havia tant soroll, al concert!
    • Hi havia tan soroll, al concert!
    • Hi havia tanta gent, al concert!
    • Hi havia tants grups, al concert!
    • Hi havia tantes persones, al concert!

    També el trobem en oracions comparatives.

    • Al concert d’avui hi ha hagut tant soroll com al d’ahir.
    • Al concert d’avui hi ha hagut tan soroll com al d’ahir.