El pròxim divendres 4 d'octubre, a les 19 hores, la Biblioteca Font i Daniel de Sant Andreu de Llavaneres acollirà una conferència de Damià del Clot sobre el gènere negre en la literatura. La xerrada porta per títol 'Literatura i gènere negre: l'art de matar' i s'inclou dins del cicle que impulsa Òmnium Maresme, del 4 d'octubre al 12 de desembre, a la comarca. L'entrada és lliure. Més informació, aquí.
Aquesta activitat s'emmarca dins del Cicle Òmnium Maresme, que neix amb l'objectiu d'ampliar la presència de l'entitat a la comarca. La de Llavaneres serà la primera de les propostes del Cicle Òmnium, que es durà a terme a diverses poblacions del Maresme. A més de Llavaneres, hi ha propostes a Cabrils, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt i Premià de Dalt. Preneu-ne nota:
Cicle Òmnium
És una proposta de la Junta Territorial d’Òmnium Maresme per tal d’establir una programació regular i coherent en el seu àmbit territorial d’actuació i amb actes de divulgació i debat amb la cultura i la llengua com a eix temàtic central. Aquest cicle vol potenciar la cultura com a eina inclusiva, de cohesió, de formació de l’individu, de transformació i d’identificació comunitària i amb la voluntat de protegir els drets culturals dels catalans i les catalanes.
Damià del Clot
És advocat, politòleg, escriptor i professor de Dret Constitucional a la UAB. Ha estat alcalde de Vilassar de Mar (2015-2023) i president del Consell Comarcal del Maresme (2019-2023). Ha publicat llibres d'assaig polític i de temàtica jurídica i diverses novel·les de gènere negre. Els seus darrers llibres són: Lawfare, l’estratègia de repressió contra l’independentisme català (2021), Anatomia del 'Deep State' espanyol (2023), De la violència militar al 'lawfare' judicial (2024); i les novel·les Necròpolis (2023) i Ella (2019).
La xerrada
La conferència tractarà de l'assassinat no com un acte espontani o necessari o com una acció imprudent o accidental; sinó com un incident necessari per expressar una voluntat o un desig.
La literatura negra i criminal ha narrat com assassins, més enllà de matar, han tractat l'homicidi com una acció que transcendeix la mort i ofereix al lector un missatge. En la literatura del narco, els assassinats ofereixen un missatge, sovint preventiu o exemplificant, destinat a potencials víctimes. A American Psyco, Bret Eston Ellis narra la voluntat d'un yuppie de Wall Street de matar a partir de tècniques destinades a incrementar el mateix desig de matar (no importa matar; importa com fer-ho per tal que l'acció sigui més plaent).
Personatges reals com Jean Claude Roman (l'Adversari d'Emmanuel Carré) o ficticis com Tom Pipley de Patricia Highsmith, són impostors que necessiten matar i fer-ho de tal manera que tothom s'empassi una impostura prèvia.
En la literatura italiana dels anys 60 i 70, vinculada amb les novel·les pulp i el Giallo, l'espectador o el lector es transformen en còmplices de l'assassinat. Són voyeurs d'un assassinat que es narra de forma que assistim a un ritual on la nuesa de la víctima i el desig de l'assassí incrementa les ganes de participar, visualment o narrativament, en l'acció de matar.
Aquesta forma de participar, passivament i, alhora, activament, també la trobem en el cinema noir dels 70 i els 80. Directors com Brian de Palma o Antonioni capten l'atenció de l'espectador a l'hora d'executar un crim. D'aquesta forma, matar no és només una acció; és un ritual que expressa un relat que la víctima sofreix en la seva pròpia carn.
