Crònica del pelegrinatge a la Roma dels germans Vives i Tutó, organitzat amb motiu del retorn de les restes del Cardenal Josep de Calasanç Vives i Tutó a Llavaneres i de la proclamació de l'Any del Cardenal durant aquest 2010.
PELEGRINATGE A LA ROMA DEL CARDENAL VIVES I TUTÓ
Dijous 16 de setembre
Arribem a Roma cap a les sis de la tarda i, després d'instal·lar-nos, fem una passejada per una part del centre històric. És obligada una visita a la Fontana de Trevi.
Divendres 17 de setembre
Al matí, i de la mà de fra Valentí Serra, anem a visitar un dels llocs més importants del viatge, el monumental cementiri de Campo Verano. Primer ens dirigim a la basílica de Sant Llorenç extramurs regentada per una petita comunitat caputxina i en la qual hi ha la tomba de Sant Llorenç i la del papa Pius IX. Els frares ens mostren la basílica que compta amb uns mosaics preciosos i ens expliquen la seva història. A continuació ens mostren les petites, però impressionants, catacumbes de Sant Llorenç o de Ciriaca, on estava enterrat el sant i altres cristians.
A continuació, per l'interior del convent ens acompanyen al cementiri. Allà es troba una senzilla torre romana utilitzada com a panteó dels frares caputxins, on va voler ser enterrat el cardenal Vives, com un més dels seus frares. És emocionant per a tots nosaltres poder veure el lloc on, durant gairebé cent anys, han reposat les seves restes. Podem contemplar el lloc exacte on hi havia la caixa que guardava les seves restes i que quedava tapada per una portella que s'ha d'obrir per accedir al primer pis.
Després fem una passejada per aquest museu a l'aire lliure que és el cementiri de Campo Verano amb panteons i tombes ornamentades amb precioses escultures. Aquí hi ha enterrat el pintor català Marià Fortuny, Vittorio Gassman, Marcello Mastroiani, Luchino Visconti, etc.
A la tarda ens trobem amb fra Valentí a la plaça Navona, una de les més famoses de Roma i del món per la bellesa de les seves fonts i escultures. La plaça segueix el traçat d'un antic estadi romà, l'Stadium de Domicià. El nostre objectiu era visitar el palau Altemps situat una mica al nord de la plaça, on a partir de 1906 el cardenal Vives va fixar la seva residència a petició del Papa. Actualment aquest edifici és la seu del Museo Nazionale Romano però conserva la capella on el cardenal resava i va oficiar moltes vegades missa.
Molt a prop, visitem la basílica de Sant Agustí in Campo Marzio on es van oficiar els funerals a la mort del cardenal. A continuació ens dirigim al Panteó, un temple circular construït a començaments de l´imperi romà dedicat a tots els déus. La seva cúpula és una semiesfera de 43,5 metres de diàmetre i les parets fan 6 metres de gruix. Originalment tota la cúpula estava revestida de bronze, es conserven encara, però, unes monumentals portes d'aquest material de l'època romana.
Tot seguit, visitem la basílica de Santa Maria sopra Minerva que és considerada la única església gòtica de Roma i, en certa manera, relacionada amb la nostra població. Al 1693 es va constituir a Llavaneres la confraria del Santíssim Sagrament, com a altres poblacions de Catalunya en aquella època. Era coneguda popularment com la confraria de la Minerva perquè la seu central de totes aquestes confraries estava situada en l'església romana de Santa Maria sopra Minerva. La seva festa principal era el tercer diumenge de setembre i amb els anys va esdevenir la nostra festa major de la Minerva.
A continuació ens dirigim a l'església de Santa Maria de Montserrat que només vam poder veure per l'exterior perquè es trobava tancada. És del segle XVI i servia com a centre d'acollida de peregrins espanyols a Roma. Hi ha enterrats els dos únics papes espanyols, Calixte III i Alexandre VI de la dinastia Borgia.
Dissabte 18 de setembre
Ben aviat ens dirigim a visitar la imponent, i poc visitada, basílica de Sant Pau extramurs, considerada com una de les cinc esglésies més antigues i la segona en grandària de les quatre basíliques patriarcals de Roma. No forma part de la República Italiana sinó que és propietat extraterritorial de la Santa Seu. Segons la tradició la basílica es va construir sobre la tomba de l'apòstol Sant Pau. L'any 2006 arqueòlegs del Vaticà van anunciar que s´havia trobat un sarcòfag al darrere de l'altar i que podria contenir les restes del sant. En el seu interior les naus i el transepte tenen tondi amb les efígies de tots els pontífexs des de Sant Pere fins a l'actual Benet XVI. És de destacar també el magnífic claustre.
A continuació tornem cap al centre de la ciutat per visitar el Fòrum Romà que va ser durant molts segles el cor social, econòmic i polític de l'antiga Roma on la gent comprava, consultava els advocats i tafanejava. Una passejada ens permet veure el Coliseu, el temple Saturn, l'arc de Tit, etc.
Després ens dirigim a la part de dalt de l'espectacular monument a Vittorio Emanuele II construït a finals del segle XIX en honor al primer rei de la Itàlia unificada, des d'on es pot gaudir d'unes bones vistes del Fòrum Romà i de la ciutat. Al costat visitem la basílica de Santa Maria in Aracoeli, situada a dalt de tot del monte Capitolino, amb uns esplèndids enteixinats de fusta i frescos. Baixem per la impressionant escalinata per anar a dinar.
Havent dinat, i acompanyats d'una lleu pluja, ens retrobem amb fra Valentí a la basílica de Santa Maria Major, una de les quatre basíliques majors de la ciutat, que es va convertir temporalment en palau papal, pel mal estat en què es trobava el palau del Laterà, abans de traslladar-se al Vaticà. Els mosaics són, però, el plat fort de la basílica: a la nau hi ha una narració de l'antic testament i a l'absis una impressionant glorificació de Maria, a la qual està consagrada l'església.
Molt a prop visitem la basílica de Santa Pràxedes, molt poc visitada però totalment recomanable. Cal destacar una rica decoració a base de mosaics i, com a relíquia, un segment del pilar que, segons la tradició, és al que van lligar a Jesús de Natzaret per a flagel·lar-lo abans de portar-lo a la creu.
Després, en metro, ens traslladem a la Via Veneto, a l'església de Santa Maria de la Concepció edificada al segle XVII per Barberini per als pares caputxins, que tenen el seu convent de Roma al costat, on també van viure, durant alguns anys el cardenal Vives i el seu germà Joaquim. Sota l'església hi ha una cripta dividida en cinc capelles que estan decorades amb els ossos i les calaveres d'uns 4.000 frares caputxins, alguns dels quals es troben momificats amb el seu hàbit.
Tot seguit ens desplacem fins a la basílica de Sant Joan del Laterà que va ser la seu papal fins al 1305 i que actualment és la catedral de Roma. Només la vam poder visitar per l'exterior perquè ja era tard i estava tancada. L´edifici actual és d'estil neoclàssic i conserva molt poques parts de la basílica primitiva. És també propietat extraterritorial de la Santa Seu.
Diumenge 19 de setembre
És ben d'hora i ens traslladem, amb fra Valentí, al Vaticà. Visitem la Gruta Vaticana que hi ha al soterrani de la basílica on hi ha enterrats molts papes. Després entrem a la basílica per a visitar-la i assistir a la missa de dos quarts d'onze. Un cop acabada la cerimònia ens retrobem a la plaça de Sant Pere per a dirigir-nos a l'hotel.
A la una hem de marxar cap a l'aeroport i s'acaba així aquest tast per la Roma que va viure i trepitjar el cardenal Vives i Tutó i que va tenir un dels moments més emocionants en la visita a la torre romana que és el panteó dels caputxins al cementiri de Campo Verano on van estar les restes del cardenal.
Lluís Albertí
Director del Museu-Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres
