X
Aquest diumenge, 20 de novembre, els amants de la música tenen una cita, a les 6 de la tarda, a l'església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres. Camerart-Orquestra del Maresme, amb direcció d'Edmon Colomer, oferirà el concert de Sant Andreu.
Enguany, Camerart-Orquestra del Maresme vol retre un sentit homenatge a qui va ser el seu director fundador des de 1998, mort l'any passat. Per aquest motiu el concert porta per títol Memorial Jordi Colomer, amb la interpretació de la Simfonia número 92 en Sol Major de Joseph Haydn i la Simfonia número 41 en Do Major de Wolfgang Amadeus Mozart.
El concert de Camerart-Orquestra del Maresme s'inclou en el programa de la Festa Major de Sant Andreu 2016. L'entrada és gratuïta.
In memoriam
Amb posat d’heroi romàntic, la cabellera despentinada, els ulls de mar i el cap ple de música, vas passar per les nostres vides.
Investigaves les partitures amb meticulositat d’orfebre fins tenir la idea musical claríssima, i demanaves en nosaltres la mateixa fidelitat i precisió que t’exigies a tu mateix. Eres capaç d’insistir fins a l’extenuació en petits detalls, i mai defallies en buscar l’excel·lència. En aquells moments tenies un aire asceta, semblava que oblidessis els teus contorns, la teva persona, i deixaves de ser tu, oblidaves les coses més essencials, perquè el teu cap, tota la teva atenció, es centrava cap a la tasca sublim de fer, de ser art. Hi ha paraules, com Música, So, Art, que tu vivies en majúscules.
Paties la mediocritat del país que et va tocar viure. Furgaves amb tossuderia, intentaves convèncer polítics, agents culturals, empresaris, periodistes… eres, però, tan artista que oblidaves parlar de les coses terrenals. Pretenies, profeta incomprès, convèncer al món de la necessitat de la música amb només eines musicals.
Perquè a tu et bastava la música. Perquè tu t’explicaves amb música.
Vell heroi romàntic, ens vas deixar de cop, i molts teníem amb tu una conversa pendent. Just abans de Nadal, el teu silenci sobtat ens va descol·locar a tots.
Al cap d’unes setmanes ens vam reunir els que havíem tocat amb tu tantes vegades. Tal i com avui també ho fem, vam alçar les copes i vam brindar, celebrant la teva vida. Amb pena, sí, però també amb agraïment per tot el que amb tu vam compartir.
I avui, quan la música comenci a sonar, en el teu homenatge, diguem-ho tots junts: que compartir música fa el dia més habitable, la vida més viscuda. Que respirar junts en el levareens ha unit molt més del que ningú que no ho hagi experimentat podrà saber mai.
I en el teu record, en agraïment, el so de la teva orquestra s’elevarà i anirà a cercar-te, allà on siguis.
I tornarem a estar units en la música.
Maria Escalas. Novembre 16.
