
Les visites, que s'han fet des de dilluns i fins avui dijous, comencen a l'església del cementiri, un dels edificis més antics de la població, que data del segle XVI i és d'estil gòtic tardà. Una primera parada que Lluís Albertí aprofita per explicar els orígens de Llavaneres, ja que es tracta de l'antiga església parroquial. En les visites, Albertí compta amb el suport de Xavier Vergés, membre de l'arxiu parroquial, que l'ajuda en l'organització.
"Aquesta església és molt similar a la d'Arenys de Munt", explica Albertí, i comenta que a més de la funció religiosa, l'edifici complia les funcions de defensa dels habitants de l'època que, precisament, van construir l'església dalt d'un turó per refugiar-se millor dels atacs dels enemics, en una època en què el bandolerisme i la pirateria eren molt habituals. Els alumnes també escolten les explicacions sobre l'època feudal, en què els habitants de la zona, com també els de Mataró i Argentona, depenia del senyor de Burriac, de qui van aconseguir deslliurar-se gràcies al Rei. El director del Museu fa referència, a més, als vestigis romans de Llavaneres, situats a l'actual barri de Can Sanç.
La segona parada és l'actual església parroquial de Sant Andreu, situada on avui en dia hi ha el centre de Llavaneres, al carrer de Munt. Des d'aquest punt, els alumnes aprenen com es va traslladar a aquest indret el centre de la població amb l'obertura dels primers carrers del municipi: el carrer de Munt, el carrer del Mig (actual Cardenal Vives) i el carrer de Baix (Avinguda de Catalunya). Aquest fet coincideix amb el moment històric, com explica Albertí, en què la majoria de gent deixa de viure a les masies de la muntanya i es trasllada al poble. És per això que es decideix construir una nova església més a prop dels vilatans. L'actual església es va construir entre 1752 i 1836 i és d'estil neoclàssic.
Un dels elements més singulars del temple, com es destaca en la visita, és el retaule major dedicat a Sant Andreu, que és del segle XVII i d'estil renaixentista, així com també diversos retaules de les capelles laterals d'estil renaixentista i barroc. Tots ells procedeixen de l'església del cementiri.

La visita continua a Can Farnés, una casa modernista que actualment acull la residència dels Germans de la Creu Blanca, al final del carrer de Munt. El director del Museu aprofita la visita per donar a conèixer entre els alumnes l'estil decoratiu del modernisme i explicar el fenomen de l'estiueig que es va produir a Llavaneres i a tants altres pobles de l'entorn de Barcelona, entre finals del segle XIX i començaments del XX, protagonitzada per la burgesia barcelonina. En algun cas, la visita es tanca a Can Caralt, per tal que els nois i noies coneguin el Museu i la Pinacoteca.