Qui no anuncia no ven! era el modisme preferit a l'hora d'omplir els buits entre anuncis a les revistes i diaris en catalŕ. En aquest cas concret, l'eslňgan serveix per anunciar una histňria, la de l'adaptació i el desenvolupament del llenguatge visual publicitari, a cŕrrec d'una generació d'artistes que van adaptar els codis i els gčneres artístics tradicionals als gustos immediats de la societat del seu temps: la Catalunya que comprčn el període 1888-1929. Al llarg d'aquest període, artistes com Cornet, Junceda, Opisso, Llaverias, Casas, Utrillo, Torres Garcia, Picasso o Dalí optaran, en algun moment, per adreçar-se a un públic universal, tot conjugant les seves habilitats amb les excel.lčncies dels productes anunciats, algun dels quals encara forma part, avui dia, del nostre imaginari col.lectiu.