'Sorda' és un batec, una vibració que s'escola per la pell. La pel·lícula d'Eva Libertad no només il·lumina la maternitat des de la perspectiva d'una dona sorda, sinó que revela amb cruesa i bellesa la distància invisible que de vegades separa aquells que s'estimen. L'Àngela (Míriam Garlo) i l'Héctor (Álvaro Cervantes) esperen una filla, però l'arribada de la petita sacseja el seu univers. Com criar una criatura en un món que no està fet per a tu? Com compartir l'amor quan la comunicació es converteix en un representant?
Nascuda del curtmetratge homònim nominat al Goya, aquesta història batega amb la força del vincle entre la directora i la seva germana, la mateixa protagonista. “Portàvem tota la vida preparant-nos per explicar aquesta història sense saber-ho”, confessa Libertad. “Quan posava la càmera davant de la Míriam, veia tot el que portava dins i vaig saber que volia continuar explorant el seu personatge”, afegeix la cineasta.
El guió, teixit amb testimonis de mares sordes, respira veritat i sensibilitat, explorant la tensió entre el món oient i el sord sense concessions ni paternalismes. “En aquesta pel·lícula, la parella té la singularitat que un és oient i l’altra, sorda. Podria passar-li a qualsevol parella que, per molt que vulguem acompanyar-nos i estimar-nos, hi ha un lloc on no pots acompanyar l’altra persona”, reflexiona la directora.
