No m´estendré gens. Masses paraules tapen a vegades la mirada lliure que l´art sempre demana.
Hi ha un proverbi que diu que “el viatge més llarg comença amb un primer pas”. Per mi, aquestes figuracions són el primer cop que presento uns objectes artístics, que són escultures perquè tenen volum. I són una sèrie que han nascut en dos estius perquè, com diu Antoni Llena, “l´art no neix de l´art, és de la vida que l´art es nodreix”.
També recordareu el conte hindú que parla de l´elefant a la cova i els visitants que van entrant i, a les fosques, cada un, troba que l´animal és sorprenentment diferent, quan tots parlen de com era l´elefant inconegut. L´art té una mica d´això, cadascú s´hi apropa amb el que té al cap i al cor.
Com deia Marcel Duchamp, “l´art no pot dir-se amb paraules, ni comprendre´s amb l´intel.lecte. L´única aproximació vàlida és la de l´emoció, una emoció que presenta analogies amb la fe religiosa o l´atracció sexual..., un eco estètic”, i jo afegiria, que també s´assembla a la tendresa sense cap interès que totes les mares de la història del món donen als seus cadells en la natura, humana o no. Tendresa pura però també violenta, plena de principi i de pertinença.
Per això, creient sacerdot de l´art-acció i de creure que la cultura són els valors intangibles de la nostra humanitat i l´art la seva eina de llibertat, us demano que us deixeu emportar per la potència regeneradora de la imaginació i us reinventeu constantment des de la visió de l´art i des de la pràctica de saber viure amb l´art i la seva divagació i especulació transcendent i infantil, que sembla existir perquè ens mostrem i ens mostri.
Al final estarem d´acord amb Epicur i ens trobem que “de tots els béns que la saviesa ofereix per a la felicitat d´una vida plena, el més gran, és l´adquisició de l´amistat” i l´art sempre ha estat un renovador d´aquesta adquisició, a favor o a la contra, com afinitat o com a reacció, però totalment humà com un petó i còsmic com un forat negre.
Moltes gràcies.
Feliu Plasencia
