Fra Valentí acaba de publicar un nou llibre, amb la vocació de mostrar el que sap sobre hortalisses i flors remeires gràcies als coneixements rebuts com a caputxí i també com a fill d'una casa de pagès. A Hortalisses i flors remeieres, el frare presenta les peculiars virtuts remeieres de les herbes santes i ofereix una tria de receptes i de remeis, junt amb una curiosa selecció d’antigues tradicions agràries practicades a les hortes i jardins conventuals.
Així ho va explicar divendres a Llavaneres, en una xerrada que va omplir la sala de lectura d'El Casal, i que va acabar amb el tastet d'una infusió feta amb plantes remeires. A més de donar exemples pràctics de tipus de plantes i de la seva aplicació, fra Valentí va parlar de l'esperit de la seva congregació, que sempre ha mirat el cel, tot treballant la terra, tal com va explicar.
Nascut a Manresa l’any 1959, Fra Valentí és religiós caputxí i sacerdot. Des de la seva condició d'historiador i arxiver ha escrit força llibres i articles sobre la vida i presència dels frares caputxins a Catalunya. A Llavaneres, Fra Valentí és molt conegut com a biògraf del cardenal Vives i Tutó i del seu germà Joaquim Maria de Llavaneres. Ha col·laborat molt activament, sempre fent costat als germans Tona i Joan Devesa, en els actes que Llavaneres ha dedicat als seus fills més il·lustres.
A la caputxina
Aquesta aventura editorial va començar l'any 2010 amb la publicació de la Cuina Caputxina. Un any després, Fra Valentí va treure a la llum Els caputxins i les herbes remeieres. En aquell treball, hi feia una tria de les receptes de la tradició franciscano-caputxina i les presentava juntament amb un recull de les herbes remeieres més habituals entre els antics infermers caputxins. D'aquell treball s'han arribat a fer quatre edicions. Posteriorment va venir Pócimas de capuchino, una versió en castellà d'aquelles herbes remeires, més ampliat.
Amb aquests treballs, englobats en la col·lecció A la Caputxina, l’Editorial Mediterrània i els Framenors Caputxins volen difondre el patrimoni humà, popular i religiós dels caputxins catalans, marcat per aquesta barreja atractiva d’espontaneïtat i profunditat.
