Al·leluia
Es diu que hi ha un acord secret
que David tocà i va plaure el rei,
però sé que per a tu tant és la música.
Doncs és aquest: el quart, cinquè,
el menor cau, el major amunt,
el rei perplex component al·leluia.
Tenies fe i grans conviccions,
però tots caiem en temptacions.
vas veure-la banyar-se en llum de lluna.
Et va lligar al seu safareig,
vas perdre el tron i els teus cabells
dels llavis va arrencar-te: “Al·leluia”
Noi, jo ja he estat aquí.
Sé on dorms i em sé el camí
vaig viure molt temps sola sense tu, jo.
Veig el teu nom a l’arc de triomf,
però l’amor no és victoriós;
És sols un fred i un trencat al·leluia.
Hi va haver un temps que em solies dir
quan jo encertava el teu camí,
però ara ja no em duus mai on em duies.
Recorda quan a dins teu
hi entrava jo i hi entrava Déu,
i respiràvem un fort al·leluia.
Potser existeix Déu superior,
però tot el que he après de l’amor,
és disparar a qui abans desenfunda.
I no és un crit el que sents de nit
de qui de cop la llum ha vist;
és sols un fred i un trencat al·leluia.
