Petita síntesi biogràfica.
Eduard Alcoy i Lázaro neix a Barcelona el 5 de febrer de 1930. Des del 1934 viu al carrer Diputació n. 424 de Barcelona i assisteix a les escoles franceses per freqüentar després l'Escola Ferrer i Guàrdia i estudiar a partir del 1939 al col·legi "Ramon Llull". El 1943 comença ja a treballar i a partir de l'any següent i amb interrupcions cursa estudis de dibuix i gravat a l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona (Llotja). Al 1950 fa la primera exposició col·lectiva a Sala Pino de Barcelona en una etapa en què forma part del grup INTER-NOS. El 1955 la primera exposició individual el porta al Museu Municipal de Mataró i abans d'acabar l'any s'ha produït la seva entrada en la no figuració i és membre fundador del Grup SíLEX. En aquests temps (1956-57) inicia una nova etapa de treball a l'agència publicitària ZEN (Barcelona). El 1957 rebrà la Medalla Miguel Lerin de la Cámara Barcelonesa de Arte (Premios Juan Gris). 1958: Es casa a Barcelona amb Miracle Pedrós i Vives. Matrimoni del qual naixeran cinc fills. 1959-1961: Viatge a París. Exposicions per tot el món amb els informalistes espanyols.
Entre el 1930 i el 1966 viu a Barcelona. Després del seu casament ho farà al carrer Provença (1958-1961) i, més tard, al carrer del Duc de la Victòria (1961-1966). El 1963 tanca la seva etapa no figurativa amb l'abandonament definitiu de l'Informalisme que porta aparellat un evident silenci expositiu entre el 1963 i el 1965, que trencarà amb una individual a Mataró el febrer del 1966 (Sala d'exposicions de la Biblioteca Popular. Caixa d'Estalvis Laietana). Ja feia alguns mesos que treballava a Mataró a les gràfiques TRIA, feina que mantindrà fins el 1970. El seu trasllat a la ciutat es produeix el juny del 1966. Fins el juliol del 1974 té vivenda i estudi al carrer de la Riera mentre que a partir del 1974 la seva residència i lloc de treball s'ubicaran ja definitivament al carrer Barcelona n. 34. El 1970: Abandona les feines publicitàries i el disseny gràfic per dedicar-se exclusivament a la pintura. És l'època dels primers contactes amb marxants i galeristes italians, de les seves anades a Torino i de l'amplicació del seu camp artístic (noves gràfiques, primeres joies i escultures, pirografies...). El 1971 exposa a la Sala Davico de Torino i el 1972 a la Sala Gaudí de Barcelona. El 1974 rep el Primer Premi ciutat de Balaguer per l'obra "Procés a la bruixa". El 1976 elabora una exposició retrospectiva (1973-1976) a Sala Gaudí de Barcelona i el 1980 una àmplia antològica a Mataró (Museu Municipal, Sala de la Biblioteca Popular de la Caixa Laietana, Galeria Tertre i Sala Fuset) que recull obra seva des del 1947. El 18 de juny de 1987 mor prematurament a Mataró víctima d'una greu malaltia.
