La sequera persistent que estem patint els darrers tres anys té una afectació directa sobre els vegetals: els afebleix i els fa més vulnerables a l'atac de les plagues. Una d'aquestes plagues és la processionària del pi i pot tenir efectes sanitaris adversos sobre les persones i les mascotes. Per aquest motiu, cal estar-ne molt alerta. Més informació de l'eruga del pi, aquí.
Les zones verdes municipals urbanes han estat tractades, de manera preventiva i com cada any, amb productes autoritzats per a zones verdes públiques. Amb tot, és possible que el tractament no hagi estat suficient. Per aquest motiu s'estan revisant les zones verdes per localitzar possibles bosses d'erugues i poder actuar-hi abans que no suposin un problema per a la salut de les persones i dels animals. Des de la Regidoria de Medi Ambient es vol aclarir que no es tracta d'una problemàtica específica de Llavaneres: tota la comarca es troba en una situació similar.
D'altra banda, es recorda als propietaris de finques particulars que estan obligats a mantenir els arbres en bon estat. És per això que, ja sigui a través de tractaments fitosanitaris o amb la retirada manual de bosses, han d'evitar que les erugues surtin a la via pública.
L'eruga del pi
La coneguda com a eruga del pi és un insecte que s’alimenta d’aquests arbres durant l'hivern i els pot arribar a malmetre. Entre febrer i abril, la processionària abandona el seu niu per passar de larva a crisàlide. Les erugues baixen pels pins formant files índies (d’aquí el nom de processionària) per tal d’enterrar-se al terra on finalitzen el seu desenvolupament i surten com a papallones durant el mes de juliol. Durant la fase prèvia al seu procés de metamorfosi, desenvolupa un pèl que és altament urticant per a les persones i especialment per als gossos. Per aquest motiu, des de Medi Ambient es realitzen accions periòdiques per controlar la seva proliferació.
RecomacionsEvitem el contacte dels gossos amb les erugues... Si passegem per zones amb pins durant els mesos de febrer a abril, comprovem què es posa a la boca el nostre gos. Revisem-lo en finalitzar el passeig.
Si tenim pins a casa, fer tractaments preventius o podar les branques on estiguin els nius. Símptomes en cas de contacte amb l'erugaPicor i inflamació de la cara, boca i/o llengua i la incapacitat de tancar la boca.
Vòmits.
Dificultat respiratòria.Si el vostre gos, en resulta afectat... Porteu-lo ràpidament al veterinari perquè li administrin el tractament corresponent el més aviat possible.
Durant el camí al veterinari, netegeu-li la zona afectada amb aigua calenta.
No fregueu la zona afectada ja que facilitarem que els pèls de l’eruga i la seva toxina penetrin.
No li provoqueu el vòmit.
