Eduard Comabella va viure bona part de la seva vida a la masia de Can Tries de Sant Andreu de Llavaneres. Era de formació autodidacta, tot i que va inscriure's en algunes acadèmies que no el van entusiasmar. A mitjans dels anys setanta va començar a fer les primeres exposicions amb uns paisatges fauvistes que denotaven una profunditat inquietant i un estil personal. A la recerca de noves experiències va freqüentar els ambients artístics de Mataró.
Aviat la seva pintura va optar per obviar allò anecdòtic, descartant els colors fauves, i va endinsar-se en l'abstracció. Aquella nova obra va cridar molt més l'atenció i li va obrir les portes a exposicions tant a Mataró com a Barcelona. Però Comabella mai va preocupar-se de la seva projecció. Va evolucionar ràpid, conscient que el temps se li esgotava.
Va passar els colors per un rigorós sedàs, i les seves primeres teles abstractes estaven atacades per un únic color, sobretot pel blau Comabella o pel groc Comabella, com així se'ls va arribar a anomenar de tan especials que eren. De cop, van aparèixer els terrosos i ocres, que van substituir els blaus i els grocs, fins que aquests també van ser suplantats, de forma progressiva i definitiva, pel negre.
Comabella va encaixar l'abstracció en una figuració simplificada, uns traços subtils reveladors del seu món creatiu, i del seu món íntim. Incisions a la tela que recollien símbols corprenedors: la forma d'una rata, caps de persona i d'òliba, sovint híbrids, un xiprer, la lluna... I cada cop tot més negre. Fins que, desbocat, va acabar cremant les teles a la recerca del negre més pur.
El 1988 moria Eduard Comabella, un gentleman com el va definir l'artista Yago Vilamanyà, quan tot just feia pocs dies que havia inaugurat una exposició a la galeria Minerva de Mataró.
![]() | Podeu llegir-ne més detalls en aquest document adjunt. Fitxer: Poster_Comabella.pdf Format: Acrobat-PDF |
Tota la informació de l'exposició: el catàleg