M'uneix amb el Feliu una gran amistat de ja fa anys i us haig de dir que bàsicament és un home creatiu, tal com us deia ja molts d´aquí el coneixeu però potser no tal com el veurem avui aquí; com a escultor.
Aquesta és la seva primera intervenció pública en el món de l'escultura.
Però ell és un artista, un creador, per tant.... L'he vist com a actor, actuant, l´he vist recitant, dirigint obres de teatre, fent de pallasso, de pallasso per a grans, de pallasso per a petits, fent teatre de carrer... però... també escriu, també és poeta, fa poemes.... i també fa contes, contes curts, contes plens de significat, de significats que toquen la fibra sabeu, aquells que fan pensar, que pots entendre per dalt i per baix, amb humor, amb sàtira, amb doble sentit, però principalment amb amor perquè sí, en tot el que fa hi posa tanta passió, cada cosa que fa és plena de tots els ingredients màgics, per a ser alguna “cosa”, alguna “cosa” meravellosa, que fa reflexionar que et fa adonar que el món és de mil formes... i que podem viure-les totes.
Ara amb la seva aproximació a l'escultura no és menys, tal com ens explica en el catàleg les ha carregat de la seva màxima il·lusió i ens dona feina.... feina al mirar, perquè nosaltres les acabem amb la nostra mirada, perquè les acabem amb la nostra emoció...
Veureu que no ha posat títols a les escultures, normalment a les exposicions trobem sempre un rètol sota l'obra amb un títol que ens permet en molts casos una clau d´entrada a l´obra, ell no vol, ell vol mantenir el seu pensament la seva intenció formal en secret, no ens vol condicionar amb les seves paraules, no ens vol dirigir, ens vol lliures davant la seva obra, que la clau l´agafem nosaltres, la que vulguem, perquè siguem nosaltres els que hi trobem el sentit que necessitem, no el seu sentit, el nostre.
Escultures de ferro fetes de restes, de deixalles de restes “mortes”... trobats per aquí i per allà... els ha convertit en objectes, en objectes “vius” i amb significat. Totes les escultures ens parlen de l'ésser viu, aquests trossos de ferro s´han convertit en trossets de vida...
Veureu que mai hi ha representacions d'objectes tots són representacions d'éssers vius, com podia ser d'una altra forma venint d'un home meravellat per l'essència profunda de l'ésser humà.
És, tal com he dit abans, essencialment un home creatiu que amb la seva passió i il·lusió ens fa veure l'invisible.
Espero que tots pugueu acabar de fer-les tal com ell us demana i que veient l´exposició us encomaneu de la il·lusió que ens regala aquest gran artista.
De la il·lusió que en definitiva ens regala l'art .
Victòria Pujadas
Artista
