X
Breu anàlisi del referèndum a Sant Andreu de Llavaneres
Després de tot el que està succeint a Catalunya en les darreres setmanes, es fa difícil escriure un article que pot quedar desfasat al cap d’un parell de dies. Com que ens concedeixen molt poc espai, voldríem comentar els fets de l’1-O.
Cal dir que a Llavaneres vam tenir sort. Sort perquè vam poder gaudir dels espais habituals, de les urnes, de les paperetes. Sort perquè no vam tenir la desagradable visita dels cuirassats que utilitzen la porra com a únic argument de diàleg. Sort perquè –com és habitual- la jornada va transcórrer de forma modèlicament pacífica.
Però la gran sort, la millor sort, va ser la resposta de la gent. Aquell dia, una gran massa de ciutadans es va proposar que els espais electorals no només necessitaven els vots sinó que calia protegir-los contra qualsevol embat repressiu. No sabem quin qualificatiu utilitzar, però era impressionant veure gent de totes les edats preparats per aturar el cop. I jovent, sobretot el jovent que no ha conegut la dictadura.
A Llavaneres quelcom està canviant.
