X
De vegades, vivim experiències extraordinàries que recordarem tota la vida i que ens fan sentir orgullosos individualment i col·lectiva. L´1 d´octubre va ser un dia de 48 hores, a Llavaneres i arreu de Catalunya; una jornada plena d´expectatives, d´incertesa, però també de determinació. Un dia d´angoixa i d´esperança; de neguit i d´il·lusió.
Veient el que succeïa a moltes seus electorals es podia palpar un esclat col·lectiu de reivindicació de la democràcia; una mostra de cohesió social i de clam d´un poble que volia decidir el seu futur.
El seny, sovint menyspreat per qui no en té, va imperar entre aquells que volien votar; i aquesta resolució va disparar la fúria dels policies enviats per l´Estat, que van colpejar, agredir a gent armada amb una papereta. Tot un símbol de llibertat.
Veure la gent plorar, emocionada, exposant-se a la violència repressiva per defensar urnes i vots no té preu i ha de ser una lliçó de valor i de valors per a tothom. Negar, des del poder, la llibertat a un poble és el millor camí per a perdre el respecte d´aquest poble.
La democràcia que ve, però, haurà de ser respectuosa amb totes les voluntats i anhels de la ciutadania, amb totes. I caldrà corregir actituds presents fins ara i que no aporten valors a la convivència.
