Llibre d'estil
1.1. Dubtes i errors freqüents
El verb
1. Formes verbals no adequades en contextos formals
Hi ha un seguit de formes verbals pròpies de contextos col·loquials i informals
que s’eviten en contextos formals.
1.1. InfinitiusCol·loquial
Formal
calguer
caldre
poguer
poder
sapiguer
saber
valguer
valer
volguer
voler
1.2. Gerundis
Col·loquial
Formal
calguent
calent
poguent
podent
resolguent
resolent
sapiguent
sabent
tinguent
tenint
valguent
valent
vinguent
venint
visquent
vivint
volguent
voler
I tots els derivats dels verbs tenir i venir.
Col·loquial
Formal
continguent
contenint
convinguent
convenint
detinguent
detenint
esdevinguent
esdevenint
obtinguent
obtenint
retinguent
retenint
1.3. Participis
Col·loquial
Formal
capigut
cabut
empenyut
empès
estrenyut
estret
sapigut
sabut
vengut
venut
1.4. Verbs de la 2a conjugació
Els verbs conèixer i parèixer i els seus derivats (desconèixer, reconèixer, aparèixer, comparèixer i desaparèixer) en contextos formals fan la 1a personamdel present d’indicatiu acabada en -c i tot el present de subjuntiu amb -gu-.
1a persona del singular del present d’indicatiu
Col·loquial
Formal
apareixo
aparec
compareixo
comparec
coneixo
conec
desapareixo
desaparec
desconeixo
desconec
reconeixo
reconec
Subjuntiu
Col·loquial
Formal
apareixi, apareixis…
aparegui, apareguis…
compareixi, compareixis…
comparegui, compareguis…
coneixi, coneixis…
conegui, coneguis…
desapareixi, desapareixis…
desaparegui, desapareguis…
desconeixi, desconeixis…
desconegui, desconeguis…
reconeixi, reconeixis...
reconegui, reconeguis…
1.5. Verbs de la 3a conjugacióCol·loquial
Formal
bulleixo, bulleixes…
bullo, bulls…
escupeixo, escupeixes...
escupo, escups…
esculleixo, esculleixes...
escullo, esculls…
Els verbs derivats de sentir es conjuguen igual que aquest verb (sento, sents, sent, sentim, sentiu, senten) excepte assentir i dissentir:
Col·loquial
Formal
consenteixo, consenteixes…
consento, consents…
pressenteixo, pressenteixes…
pressento, pressents…
ressenteixo, ressenteixes…
ressento, ressents…
Alerta! El verb contradir es conjuga igual que dir:
1a persona del singular del present d’indicatiu Col·loquial Formal contradeixo contradic Subjuntiu Col·loquial Formal contradeixi, contradeixis… contradigui, contradiguis… 2. Formes verbals que no s'accepten
2.1. Concebre, emetre, incloure, interrompre
Aquests verbs tenen algunes formes no acceptables:Infinitiu
concebir
concebre
emitir
emetre
incluir
incloure
interrumpir
interrompre
Gerundi
concebint
concebent
emitint
emetent
incluint
incloent
interrumpint
interrompent
Participi
concebit
concebut
emitit
emès
incluït
inclòs
interrumpit
interromput
Present d’indicatiu
concebeixo
concebo
emiteixo
emeto
inclueixo
incloc
interrumpeixo
interrompo
Present de subjuntiu
concebeixi
concebi
emiteixi
emeti
inclueixi
inclogui
interrumpeixi
interrompi
Imperatiu (3a persona i vostè)
concebeixi
concebi
emiteixi
emeti
inclueixi
inclogui
interrumpeixi
interrompi
2.2. Créixer, escriure, merèixer, néixer
Els verbs créixer, escriure, merèixer i néixer tenen dues formes en l’imperfet de subjuntiu:
creixés/cresqués
escrivís/escrigués
mereixés/meresqués
naixés/nasqués
3. Ordres i prohibicions
Les ordres es poden expressar amb l’imperatiu; les prohibicions, amb la construcció no + present de subjuntiu. La major part dels verbs de la 2a conjugació i alguns verbs irregulars tenen formes diferents en la 2a persona del plural de l’imperatiu i en la del subjuntiu. Es tracta dels verbs que fan el present d’indicatiu amb -c:
beure → bec
prendre → prenc
tenir → tinc
Beure
Imperatiu
(algunes persones amb -gu- i d’altres no)
No + present de subjuntiu
(totes les persones tenen -gu-)
beu (tu)
begui (ell, ella, vostè) beguem (nosaltres) beveu (vosaltres)
beguin (ells, elles, vostès)
beguis (tu)
begui (ell, ella, vostè)
NO + beguem (nosaltres)
begueu (vosaltres)
beguin (ells, elles, vostès)
Prendre
Imperatiu
(algunes persones amb -gu- i d’altres no)
No + present de subjuntiu
(totes les persones tenen -gu-)
pren (tu)
prengui (ell, ella, vostè) prenguem (nosaltres) preneu (vosaltres)
prenguin (ells, elles, vostès)
prenguis (tu)
prengui (ell, ella, vostè)
NO + prenguem (nosaltres)
prengueu (vosaltres)
prenguin (ells, elles, vostès)
Imperatiu (2a persona del plural)
Prohibició (no + present de subjuntiu)
beveu
Beveu molta aigua, quan aneu a la platja.
Begueu molta aigua, quan aneu a la platja.
no begueu
No begueu tanta aigua, que s’acabarà de seguida.
No beveu tanta aigua, que s’acabarà de seguida.
preneu
- Preneu molta aigua, quan aneu a la platja.
- Prengueu molta aigua, quan aneu a la platja.
no prengueu
- No prengueu tanta aigua, que
s’acabarà de seguida. - No preneu tanta aigua, que
Alerta! El verb córrer i els seus derivats recórrer, incórrer, transcórrer, tot i no tenir una -c en la 1a persona del present d’indicatiu (corro, incorro, transcorro), fan l’imperfet de subjuntiu amb -gu-:
corrés, corressis…
Que el noi corrés cada dia, no vol dir res.
corregués, correguessis…
Que el noi corregués cada dia, no vol dir res.
4. Poder i voler
Aquests dos verbs fan la 2a i la 3a persona del plural del present de subjuntiu amb -u- a la primera síl·laba. En tots els altres contextos en què la primera síl·laba també és àtona presenta una -o-: poder, voler; podia, volia, etc.poguem, pogueu
No crec que poguem avançar tanta feina.
puguem, pugueu
No crec que puguem avançar tanta feina.
volguem, volgueu
Podeu venir sempre que volgueu.
vulguem, vulgueu
Podeu venir sempre que vulgueu.
Plaça de la Vila, 1 - 08392 Sant Andreu de Llavaneres - Tel. 937 023 600
