1. Assenyalar/Senyalar
Assenyalar | Senyalar |
Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal.
| Fer o posar un senyal.
|
Dir, manifestar.
| Fer una ferida que deixi un senyal.
|
Fixar, determinar una data, una quan- titat.
| |
Ser senyal o indici d’alguna cosa.
|
2. Alçada/Alçària/Altura
Alçada (+ persona o animal ) | Alçària (+ objectes) |
Dimensió d’una persona o animal en direcció vertical.
| Dimensió d’un cos en direcció vertical.
|
Altura |
Distància vertical d’un punt a la superfície de la Terra o a qualsevol altre terme de comparació.
|
Les expressions a aquestes altures o a aquestes alçades són totes dues possibles.
3. Anomenar/Nomenar
Anomenar | Nomenar |
Donar nom; designar algú o alguna cosa; citar.
| Designar per a un càrrec, per a una funció.
|
4. Cita/Citació
Cita | Citació |
Acció d’assenyalar dia, hora i lloc, per veure’s i parlar dues o més persones.
| Conjunt de dades precises amb què es remet a un document o a una de les seves parts.
|
Acció de citar, ordre de compareixença emanada d’una autoritat.
|
5. Complert/Complet
Complert (participi del verb complir) | Complet (forma el verb completar) |
Executat completament.
| Sencer; conté tots els elements o les parts de què ha d’estar constituït.
|
Ple; té tots els llocs ocupats.
|
6. Compondre/Composar
Compondre | Composar |
Crear una obra executant-ne les diverses parts.
| Imposar arbitràriament una contribució o una multa.
|
Integrar.
|
Alerta! El participi de compondre és compost, composta, compostos, compostes.
7. Comptar/Contar
Comptar | Contar |
Determinar el nombre d’elements d’alguna cosa anant-los designant un a un.
| Explicar.
|
Confiar en algú o en alguna cosa.
| |
Tenir en compte.
|
8. Compte/Comte/Conte
Compte | Conte |
Acció de comptar, càlcul d’una quantitat.
| Narració generalment breu.
|
Registre de transaccions econòmiques.
| |
Atenció, cura.
| |
Alerta.
|
Comte |
Títol nobiliari.
|
9. Dos/Dues
En català central i altres zones, el numeral dos té masculí i femení: dos, dues.
10. (El) fi / (La) fi
(El) fi | (La) fi |
Finalitat.
| Final.
|
11. Fons/Fondo
Fons (nom) | Fondo (adjectiu: fondo, fonda, fondos, fondes) |
Part inferior d’un recipient, d’una cavitat.
| Profund.
|
12. Full/Fulla
Full | Fulla |
Tros de paper rectangular.
| Òrgan laminar de les plantes i dels arbres.
|
Làmina generalment metàl·lica d’una eina, d’un instrument, d’un estri.
|
13. (El) llum / (La) llum
(El) llum | (La) llum |
Estri o aparell que serveix per fer llum.
| Raig que emet un llum.
|
14. Mèdic/Metge
Mèdic (adjectiu: mèdic, mèdica, mèdics, mèdiques) | Metge (nom: metge, metgessa) |
Relatiu o pertanyent a la medicina, als metges.
| Persona que està legalment autoritzada per exercir la medicina.
|
15. Mig/Mitjà/Mitja/Mitjana/Medi
15.1. Adjectiu
Mig/Mitja | Mitjà/Mitjana |
Que forma la meitat d’un tot.
| Igualment lluny de dos extrems.
|
Alerta! L’expressió a mig termini no és adequada; la forma adequada és a mitjà termini.
15.2. Nom
Mig | Mitja | Mitjà | Mitjana | Medi |
Meitat.
| Peça de vestir.
| Instrument.
| Operació matemàtica.
| Entorn que envolta una cosa.
|
Mig | Mitja |
Centre.
| Teixit.
|
Alerta! Mitja en el sentit de l’operació matemàtica no és adequada; amb aquest significat tenim mitjana.
Alerta! La paraula promig no és adequada; l’adequada és mitjana.
16. Nombre/Número
Nombre | Número |
Conjunt d’elements, quantitat.
| Xifra.
|
Element d’una sèrie ordenada.
|
17. Posar/Pondre
Posar | Pondre |
Fer que alguna cosa sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat.
| Una femella, especialment d’ocell, fer els ous.
|
Un astre, passar a sota l’horitzó.
|
18. Rendible/Rentable
Rendible | Rentable |
Que dona un bon rendiment econò- mic, de producció, de funcionament.
| Que es pot rentar.
|
Alerta! Les formes de l’àmbit de l’economia renta, rentabilitat i rentabilitzar no són adequades. Les adequades són renda, rendibilitat i rendibilitzar.
19. Tràfec/Tràfic/Trànsit
Tràfec | Tràfic | Trànsit |
Afer que causa trasbals i neguit.
| Comerç o intercanvi de mercaderies.
| Circulació de persones o vehicles per la via pública.
|
20. Vari/Divers/Diferent
L’adjectiu vari vol dir ‘diferent’ i sempre va darrere el nom del qual depèn. Davant del nom, és a dir amb el significat de ‘un cert nombre de’, no s’admet; en aquests casos podem usar divers o diferent.
Vari, vària, varis, vàries | Divers, diversa, diversos, diverses | Diferent, diferents | |
‘un cert nombre de’ | No admès.
|
|
|
‘no igual’ |
|
|
|