Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres

1. Per expressar una localització
Quan volem situar una persona o una cosa en un lloc usem el verb ser, i no estar.

• El regidor és a l’Ajuntament.
• El regidor està a l’Ajuntament.

Si a part de situar volem assenyalar el temps que serem en un lloc, tant podem optar pel verb ser com pel verb estar-(se).

• El regidor serà a l’Ajuntament tres hores.
• El regidor s’estarà a l’Ajuntament tres hores.
• El regidor estarà a l’Ajuntament tres hores.

El verb haver-hi també permet localitzar persones o coses en un lloc, però, en aquest cas, primer mencionem el lloc i després la persona o la cosa.

• A l’Ajuntament hi ha l’alcalde.
• A l’Ajuntament està l’alcalde.

Alerta! És important no deixar-se el pronom hi del verb haver-hi.

• A l’acte hi va haver molta gent.
• A l’acte va haver molta gent.

2. Altres contextos
2.1. Estar + sintagma preposicional no locatiu
Davant d’un sintagma preposicional no locatiu usem el verb estar.

• L’acte està a punt de començar.
• L’acte és a punt de començar.
• L’ajuda està a l’abast de tothom.
• L’ajuda és a l’abast de tothom.

2.2. Casat, divorciat, solter, viu/mort
Davant d’aquests adjectius podem usar tant ser (ús tradicional) com estar.

• El Pere és casat.
• El Pere està casat.

Alerta! Si l’adjectiu casat duu un complement es construeix sempre amb estar.

• El Pere està casat amb l’Eloi.
• El Pere és casat amb l’Eloi.

2.3. Bo/Dolent, nou/vell
Davant d’aquests adjectius fem servir el verb ser.

• L’àpat va ser molt bo.
• L’àpat va estar molt bo.

2.4. Obert/Tancat
Amb aquests adjectius tant podem utilitzar ser com estar.

• La porta és oberta.
• La porta està oberta.
• Aquest vespre la sala serà buida.
• Aquest vespre la sala estarà buida.