Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres

Recentment, s’ha realitzat un estudi per a l’Ajuntament de Llavaneres sobre l’estat de l’horta al municipi. Les dades han sigut bastant preocupants. Amb uns productors amb una mitjana d’edat de seixanta-cinc anys i sense relleu generacional, és clar que cal fer alguna cosa urgent per revertir la situació i aconseguir que la pagesia sigui un model de vida atractiu i autosuficient per a aquells joves que encara mantenen un sentiment bucòlic pel nostre poble. Però la realitat és que no ho tenen gens fàcil.

L’informe posa en relleu, un cop més, allò que surt reflectit en tots i cadascun dels estudis que es fan del municipi: l’actual Pla d’Ordenació Urbanística Municipal no reflecteix les necessitats reals del Llavaneres del 2026. En aquest cas veiem que calen dues hectàrees per poder iniciar una plantació al municipi. Si ajuntem l’excessiu preu del sòl al municipi i la gran inversió que s’hauria de fer per començar una producció tan gran, ja podem preveure que els joves que pretenguin dedicar la seva vida a la pagesia no ho podran fer al nostre poble. Cal una reforma integral del POUM per poder minimitzar la penalització d’començar una plantació i estudiar la possibilitat de generar alguns ajuts als joves emprenedors del primer sector.

L’estudi no deixa pas de banda al pèsol Garrofal de Llavaneres, no. Però les previsions són encara pitjors. Ja fa anys que es redueix significativament la plantació del pèsol, arribant a valors tan preocupants com els de la temporada actual. Si les dades de la temporada anterior ja eren preocupants, on no arribàvem ni a 12000 plantes, enguany no s’ha arribat ni a les 3000. Si això continua així, el nostre pèsol Garrofal quedarà extingit per a sempre. De fet, ja s’està estudiant la possibilitat de guardar llavors en un banc de llavors. Tampoc creiem que ajudi gaire el fet que l’ajuntament opti per publicitar el pèsol del Maresme.

Si això continua així, l’horta de Llavaneres tindrà una mort anunciada.