X
En el moment d'escriure aquest article encara estem sota els efectes de la ressaca de la jornada de participació del 9N. Des del nostre grup municipal de CiU i des de l'Ajuntament en general estem satisfets d'haver col·laborat en facilitar les coses perquè tots els col·lectius implicats en la defensa del dret a decidir (ANC i Òmnium) poguessin expressar-se durant els dies previs a la consulta. També estem molt satisfets per l'ambient festiu i distès en què va transcórrer la jornada i la gran participació que hi va haver a Sant Andreu de Llavaneres.
Des d'aquí, volem agrair als responsables de l'institut i als voluntaris que van fer possible, malgrat les amenaces, que el fet “delictiu” de posar una papereta dins d'una urna es pogués desenvolupar sense incidents. Volem agrair també a tots els llavanerencs que hi van participar, en qualsevol de les tres opcions. I, encara que no se'n parli gaire, volem expressar un reconeixement a aquells que van dipositar l'opció del “No” perquè en nom de la democràcia van desobeir les consignes dels partits contraris al dret a decidir i es van acostar a les urnes per expressar la seva opinió.
Per acabar, volem felicitar al Govern de la Generalitat, no tan sols per haver desafiat totes les amenaces i haver tirat endavant el procés de participació, sinó per l´èxit en la logística perquè malgrat haver de treballar contra rellotge, tot estigués a punt (paperetes, sobres, urnes i ordinadors) i sense incidències el dia 9.
I ara què? Aquesta és la pregunta que ens toca fer ara. La ciutadania s'ha expressat multitudinàriament diverses vegades en els darrers anys. Ara ja tenim dades de participació i per tant ja tenim “números”. Ara però és ja l'hora de la política en majúscules. El procés tot just acaba de començar i per tant s'han de buscar les vies polítiques perquè pugui tirar endavant i no s'aturi. Des d'aquí, demanem als partits polítics del Parlament que busquin una vegada més l´acord i que posin els mitjans per aconseguir la fi que es pretengui. Som conscients que pot ser una tasca difícil però no impossible. Només cal recordar que tot just fa un mes, alguns van decidir que la jornada del 9N no s´havia de celebrar. Després mica en mica s´hi van anar sumant i aquest fet va contribuir a l'èxit de la jornada.
Això sí, es faci el que es faci s'ha de fer bé. Com fins ara. Tots tenim pressa, però la pressa no és sempre bona consellera. La història ens ensenya que les proclames patriòtiques sense comptar amb qui tens al darrere no acaben bé. I si no es fa bé farem el ridícul fins i tot als ulls internacionals i no en podrem tornar a parlar durant dècades. No podem caure en els mateixos errors. S´han de buscar socis i aliats i s´ha de fer encara molta pedagogia. Cal aprofitar la situació de debilitat i de descomposició del govern espanyol Cal garantir que l´aritmètica parlamentària sigui favorable i àmpliament suficient. Lamentablement, però, de moment sembla ser que els números encara no surten.
