Consulteu la Ruta del Modernisme a Sant Andreu de Llavaneres, aquí.
També és interessant visitar les diverses cases modernistes i noucentistes construïdes a començament del segle XX pels estiuejants. Cal destacar can Farnés (1911), obra de l'arquitecte Ramon M. Riudor, que ha estat recentment restaurada i que és una residència dels germans de la Creu Blanca. La Torre del Sot (1910), de l'arquitecte Josep Coll i Vilaclara, que és actualment la seu d'El Casal de Llavaneres. Just davant hi ha una casa petita, però molt bonica: a ca l'Utzet (1907), obra de l'arquitecte Salvador Puiggròs.
La Torre Gran (1909), també de l'arquitecte Josep Coll i Vilaclara, està situada dalt d'un petit turó i es pot veure des de diversos indrets de la població. L'any 1958 es va convertir en un hotel de luxe, l'Hotel del Parque.
Les torres bessones de can Matas (1921 i 1923) són obra de l'arquitecte Joaquim Lloret Homs i continuen servint com a cases d'estiueig. Altres edificis interessants dins del nucli urbà poden ser can Mandri, antiga masia del segle XVII, reformada al segle XIX com a gran casa senyorial i, també, l'edifici de la Casa de la Vila, inaugurat el 1873 i que en bona part és obra de l'arquitecte Gaietà Boïgas i Monravà, autor entre d'altres, del monument a Colom a Barcelona i del balneari Vichy Català a Caldes de Malavella.
En aquesta passejada pel nucli urbà cal destacar també la possibilitat de comprar, a qualsevol de les botigues de queviures quan és la temporada, els excel·lents pèsols de Llavaneres i, a qualsevol de les pastisseries, tot l'any, la coca de Llavaneres.
A més dels edificis de la ruta, a la Farmàcia Minerva es pot visitar un fanal dissenyat l'any 1911 per l'arquitecte modernista Josep Maria Pericas per a la façana de la farmàcia barcelonina del Dr Espinós, al carrer de la Diputació, 262.
El barri marítim - La riera - Nucli urbà: Ca l'Alfaro i l'Església parroquial - Molí d'en Cabot - Rocs de Sant Magí - Església antiga i ermita de la Llorita - Vistes panoràmiques